#073 Un peregrinatge digital silenciós

Sobre la Cozy Web i la paradoxa que hi trobo: fugim del soroll, però abandonem l’espai compartit que donava sentit a la xarxa.

ahad - The Walker

Hola,

Observo de fa uns mesos, potser una mica més, un moviment subtil però constant, una mena de peregrinatge digital silenciós: tot d’amics, coneguts i saludats van abandonant progressivament els espais digitals oberts i es desplacen cap a entorns tancats, més petits, controlats i selectius.¹

Sembla que s’estén així la idea que l’internet òptim és el de petit format, organitzat en comunitats petites de persones afins i/o de nínxol, lluny de l’espai comú que ja donem per mort, saturat de trolls, anuncis, bots, algoritmes i slop generat per IA².

D’aquesta esfera privada ara alguns ja en diuen la Cozy Web.

Entenc que les causes d’aquesta migració cap a aquesta “web còmoda” són diverses i es reforcen mútuament. Les grans plataformes s’han optimitzat durant anys per maximitzar l’engagement, no pas la qualitat de la conversa, i el resultat és un entorn on el contingut polaritzador o directament fals circula de manera preferent. A això s’hi afegeix una experiència col·lectiva de desengany: hem confiat en amfitrions que ens han canviat les regles, han traficat amb les nostres dades o han premiat els pitjors comportaments. L’esfera públic s’ha degradat de forma evident i és lògic buscar espais més habitables.

Hi ha també un component més personal i difícil de mesurar: qualsevol cosa que fas en públic pot ser enregistrada, descontextualitzada i amplificada, i això genera una autocensura real i una fatiga associada a la gestió constant de la pròpia imatge. Mantenir una presència consistent en obert té un cost en temps, cognitiu i emocional que molta gent ja no està disposada a assumir. En un espai privat arribes a qui vols arribar, sense algoritmes que decideixin per tu quan i a qui. La privacitat, en aquest context, s’ha convertit en una forma de descans.³

Jo mateix em trobo, cada vegada més, parlant per DM el que abans hagués dit en obert, fent servir formats efímers, revisant i purgant les meves xarxes públiques o simplement evitant converses que veig passar davant meu i en les que abans hagués entrat i participat. De forma instintiva, sense haver-ho decidit, suposo que també m’he embarcat en aquest viatge.

Així, puc acceptar el plantejament d’aquest moviment, el seu raonament i fins i tot participar-hi però tinc dubtes seriosos, ja que qüestiona els principis fundacionals del web, en els que sempre he cregut: un espai descentralitzat, obert i accessible per a tothom on compartir la informació. A més, hi ha una objecció més personal: sincerament no sé si vull que el meu cercle sigui exclusivament de gent que ja conec o de persones que pensen i actuen com jo. Em sembla avorridíssim i endogàmic, i crec que una part important del que ens forma com a persones passa precisament pel contacte amb la diferència.⁴

Quan marxem, en realitat no estem resistint la degradació de la xarxa, pels que tenen un punt de vista més partisà, sinó que l’estem accelerant: buidem el comú digital d’allò que li donava sentit, l’esfera oberta queda abandonada i les plataformes s’adapten i mercantilitzen els nous valors. Ja ha passat abans i tornarà a passar.

La solució no és buscar refugis, sinó exigir espais oberts que funcionin: segurs, regulats i amb models alternatius, i demanar que qui té comunitat i audiència s’hi mantingui actiu en lloc de replegar-se. Renunciar als espais oberts no és una estratègia; és una rendició i em sembla que serà un peregrinatge sense retorn.

---

Altres temes al radar aquests dies

1. Audible ha obert a Nova York una llibrería sense llibres. Només hi ha “estacions” per escoltar fragments d’audiollibres, en unes targetes i amb auriculars que, si t’agraden, has d’anar a buscar a l’app. El concepte és atractiu com a estratègia de captació i ha fet força soroll… té gràcia que una empresa digital obri un espai físic per vendre’t productes digitals.

2. Un dels comptes que més ha captat la meva atenció darrerament és A Blank Wall, on en Jack, el creador, explica com va descobrir 80.000 negatius de fotos que el seu avi havia fet a mitjans del segle passat, meticulosament etiquetades i datades, i que van quedar intactes durant més de trenta anys després de la seva mort. Ara està convertint aquest arxiu visual privat en contingut públic, poc a poc.

3. Ryman Eco és una tipografia gratuïta dissenyada per estalviar tinta sense sacrificar l’estètica. Cada caràcter es construeix amb línies fines que, a mides de text habituals, es fusionen visualment gràcies al ink bleed, la manera com la tinta s’escampa lleugerament en el paper. El resultat és un 33% menys de tinta que fonts com Arial o Times New Roman. Una proposta senzilla, ben executada i que, en entorns amb volum d’impressió alt, pot tenir impacte real i mesurable. (Via)

4. Des del 1984, Aadam Jacobs ha estat gravant concerts en cassette. Més de 10.000 directes, ara penjats a l’Internet Archive per escoltar i descarregar gratuïtament. Nirvana, Pixies, Depeche Mode, Björk, Sonic Youth i centenars de bandes més, moltes gravades abans que ningú sabés qui eren.

5. El cinema Élysées Lincoln de París va reobrir amb un gran redisseny l’octubre passat després de nou mesos d’obres, i el Phenomena de Barcelona ha fet el mateix fa unes setmanes. No només programen bon gènero, sinó que ara l’experiència general promet ser espectacular. De moment, a Girona, seguim amb quatre canyes i enredats en polèmiques lamentables.

6. Parlava fa uns dies amb un amic sobre la meva edició anterior i, en aquest context de reflexió i mirar d’enfocar l’atenció, em va recomanar entrar en el món de la meditació a partir de Sam Harris i la seva app, Waking Up. Soc a la setmana de prova, abans de pagar la subscripció anual… veurem si finalment ho incorporo.

---

Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.

Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.

Fins ara!
Sergi

---

1. Hi ha una quota de persones que directament s’estan desconnectant però això ja seria per reflexionar i escriure en un altre moment.

2. Recordeu allò de la Internet morta?

3. El Grid Zero ja era una conseqüència d’aquesta història, vist en perspectiva.

4. Precisament pel que estic deixant de fer servir Bluesky, xarxa que vaig prendre’m amb moltes ganes com a relleu de Twitter però que s’està conformant con un espai gris i monòton, homogeni… (disculpeu-me, lectors que hi participeu, no és res personal).