#020 Adéu, Twitter
Buscant un nou hàbitat digital per tornar a començar?
Hola,
Fa temps que és evident que Twitter (em nego a dir-li X) és en declivi, especialment des de l'adquisició per part d'Elon Musk. Els darrers anys han estat difícils per a un espai on he dedicat molt de temps i que m'ha aportat experiències i connexions valuoses. Ara, sembla que el paper de Musk en la reelecció de Trump i la seva projecció futura estan provocant que molts passin pàgina (persones, organitzacions, marques i mitjans, a més d’anunciants) i cerquin nous espais digitals.
Durant aquest temps, han aparegut diverses alternatives i la que més m'agrada és Bluesky, creada com a projecte intern a Twitter per Jack Dorsey (cofundador i CEO fins l’arribada de Musk). Dorsey no és un personatge que m’agradi especialment, per lo que la seva sortida fa uns mesos ja em va semblar bé i ara això ho porta la Jay Graber, enginyera de la que no tinc gaire referències (i em sembla fantàstic, estic molt cansat de la figura del mascle CEO visionari cryptobro)
Com a “finalistes” en la meva tria van quedar Mastodon (el perfil d’usuaris i el seu plantejament tècnic no m’agraden), Posts (massa de nínxol) o Threads (que clarament és part de la Internet morta i per si fos poc, de Meta).
Tota la part tècnica del protocol, la API, distribució i federació, etc. m’interessa ben poc, Bluesky és bàsicament l’experiència més propera a la que busco. Em recorda el Twitter d'anys enrere, fa deu o dotze anys: no hi ha gaires marques ni mitjans, les interaccions semblen humanes (no com a Threads), sense anuncis ni algoritmes ni personatges buscant engagement (de moment) i amb una sèrie d’eines per evitar o minimitzar els comportaments indesitjables que puguin aparèixer. També està bé que s’hagin posicionat contra l’entrenament IA amb el nostre contingut.
Aquests dies el creixement està sent enorme (quan vaig començar aquest article fa uns dies eren 16 milions d’usuaris i ara ja ben bé 20!) però cal veure si es consolida a llarg termini, ja que no som al mateix punt que fa uns anys pel que fa a participació i adopció de xarxes de perfil generalista. Tot sigui anar trobant nous hàbitats digitals, mentre esperem el debat real, esboçat per la Mar Calpena fa uns dies.
Em pots trobar allà a bsky.app/profile/sergimco.eurosky.social, diu que soc l’usuari 512,532. Aquí tens un recull ràpid d’enllaços que poden facilitar la teva entrada/transició a aquest nou espai:
Primers passos a Bluesky, article molt útil i detallat de l’Ivan Beà.
Sky Follower Bridge troba usuaris del teu Twitter/X ja a Bluesky.
Un Starter Pack amb alguns dels que hi èrem abans de la migració d’aquests dies.
Una bona llista de feeds amb observacions, d’en Jordi Sánchez.
Network Analyzer, usuaris a la teva “òrbita” que encara no segueixes.
Profile Cleaner, per si voleu anar netejant periòdicament el vostre perfil.
Croissant, app (iOS) si encara vols mantenir Twitter i fer cross-posting.
Altres temes al radar aquests dies
Què és el Dopamine Design i per què està passant dels feeds als prestatges de les botigues i supermercats? Això contrasta amb la tendència d’homogeneïtat i simplificació en branding que vaig comentar aquí la setmana passada.
Diu l’autor que el cervell humà pot processar la informació a velocitats diverses, una capacitat que els models matemàtics IA no poden imitar, ja que generalment assumeixen que "més ràpid és millor" quan analitzen el temps. Hi ha determinades situacions que no haurien de ser accelerades o que si ho són, depenent del context, poden tenir diferents significats... Sóm massa impacients per ser inteligents?
Com diuen que el Disseny és als detalls, un directe als vostres marcadors: 60FPS. Endless collection of delightful details from best-in-class apps
Alan Moore afirmant que el fandom ha toxificat el món: “Quite liking something is OK. You don’t need the machete or the megaphone.” Absolutament d’acord.
Fockups és una col·lecció de mockups per presentar els teus dissenys en condicions no ideals i de forma diferent, ja que “el món real no és tan perfecte com pretenen els altres”, diuen.
He descobert recentment els Kei Car, vehicles utilitaris japonesos de mida i prestacions reduïdes, ideals per a megalòpolis com Tòquio i que van ser impulsats per l’Estat com a mesura per reactivar l’economia a mitjans del segle passat, en plena postguerra. Tema interessant (i ara entenc el disseny de vehicles de l’Akira Toriyama).
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi