Interaccions #015
La Marta, Instagram i el "grid zero"
Benvolguda Marta,
No recordo on et vaig trobar en aquesta realitat digital que compartim, ni tampoc per què ens vam seguir ni com. Potser eres amiga d'algun conegut, vas aparèixer en una suggerència o alguna de les teves publicacions va acabar al meu feed en aquella època en què seguir era menys meditat. Per pura inèrcia, fa una vida que ens llegim, a diferents xarxes. Hem creuat algun like aquí i allà, però sense missatges privats ni gairebé respostes. Suposo que, en realitat, no tenim res a dir-nos, però sense adonar-me'n, m'he acostumat a saber de tu, i, a vegades, com avui, et tinc present.
En aquest impàs, he anat veient com et casaves, feies mudances, viatges i vacances, com el teu fill ha crescut i ja gairebé acaba l'institut, els llibres que llegies i els restaurants que visitaves. Després vaig observar com et separaves, com la teva realitat trontollava i miraves de reubicar-te: uns quants posts en les diferents etapes del dol, fent plans amb amigues, anant a festivals, concerts o provant noves aficions i escapades de cap de setmana amb el flirt ocasional. Vas tancar la botiga, aquella que et feia tanta il·lusió, i ara treballes en una oficina. T’has tallat els cabells. Vas perdre l’àvia fa un temps, i també aquell cadellet que ens vas presentar fa 593 setmanes amb el filtre Valencia. Tot i no haver-t’ho dit, t'acompanyo en el sentiment, i em sap greu. Algunes coses se m’han passat, lògicament, però jo també he viscut quinze anys plens d'històries.
Ara podria, a cop d’scroll, viatjar en el temps al teu passat per repassar tot plegat, amb les més de mil publicacions que tens a Instagram però crec que no ho faré. Fa uns mesos vaig decidir eliminar totes les meves i deixar-ho en blanc, en això que ara anomenen els yankees “Grid Zero”. Per als joves, és pràcticament la norma, per a nosaltres, sembla que cada cop va a més i farà que relacions com la nostra segurament no tornin a existir. No sé si és una bona o mala notícia, però sí que sembla inevitable. Què hi farem.
Sempre teu (de lluny),
Sergi
Poc han trigat alguns a implementar tecnologia de reconeixement facial a les smart glasses de Meta per trencar la privacitat de les persones amb qui es creuen pel carrer.
Playbook m’ha semblat un bon recurs per ajudar els dissenyadors novells, un “llibre de jugades” amb consells de professionals per a tenir éxit com a freelance, crèixer com a Design Manager o aconseguir la teva primera feina com a Product Designer.
L'Isaac em passa això: “The Disappearance of an Internet Domain. How geopolitics can alter digital infrastructure”, peça que tracta la desaparició del domini .io per motius purament polítics i les implicacions que pot tenir en l'àmbit digital.
Matt Mullenweg, cofundador de WordPress i CEO d'Automattic, l'empresa darrere de WordPress.com, WooCommerce i altres productes digitals, està causant una gran polèmica aquests dies amb una sèrie de decisions realment controvertides (i, en la meva opinió, força fora de lloc). Aquí teniu tota la cronologia, fins ara. Buf.
Chromeography recopila logotips i tipografies cromades de vehicles clàssics, maquinària o electrodomèstics. M’en-can-ta.
Sobre els mockups, la seva rellevància, veracitat i ubiquitat. Sembla que aquestes peces, inicialment previstes per presentar l’aplicació d’un disseny gràfic/visual, ara són gairebé més importants que el disseny en si.
No m’esperava unes peses smart i amb “AI-powered coaching”, sincerament.
GoodMood és una botiga de prints que permet a qualsevol artista enviar la seva obra, i ells s'encarreguen de la impressió, emmarcament, enviament i atenció al client. Útil per uns i altres, preus populars i bones coleccions.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Brutal el text de la Marta nen. Desde que tinc el crio hi penso molt, en el temps. Ja ho xerrarem.