#074 Qui preserva la cultura digital?
La permanència digital és una il·lusió ben construïda. Vanishing Culture, l'informe de l'Internet Archive, en documenta les causes i les conseqüències.
Hola,
Tendim a pensar que Internet és permanent1. Que allò que hi trobem hi serà per sempre, que les webs existeixen indefinidament i que els arxius digitals són indestructibles. Vanishing Culture, un extens informe publicat ara fa unes setmanes pel meu estimat Internet Archive, comença precisament desmentint aquesta suposició: la permanència digital és una il·lusió ben construïda.
L’informe documenta com tres forces estan comprometent la nostra memòria col·lectiva. La primera és estructural: el pas de la propietat a l’accés temporal. Els llibres, discos, pel·lícules i videojocs que abans es compraven ara es llicencien, i quan una plataforma tanca o canvia les seves condicions, el contingut pot desaparèixer sense deixar cap rastre. La segona és corporativa: webs enormes en altres moments com MTV News o Gawker han estat eliminades pels seus propietaris, deixant l’Internet Archive com a únic registre públic de la seva existència. La tercera és malintencionada: els ciberatacs recents contra biblioteques públiques de Toronto, Seattle, Calgary i el propi Internet Archive han demostrat que la infraestructura és vulnerable, lògicament.
El que l’informe posa sobre la taula és principalment una qüestió política: qui decideix què es conserva i qui hi té accés. Quan els models de distribució digital prioritzen el rendiment econòmic per sobre de la preservació, i quan les biblioteques no tenen el marc legal ni els recursos per arxivar materials digitals amb la mateixa naturalitat que ho fan amb els físics, el resultat és una asimetria profunda entre el que existeix i el que perdurarà. La cultura digital és abundant i efímera alhora i potser té data de caducitat.
El moment de publicació d’aquest informe no és casual. L'Internet Archive porta mesos sota pressió legal per part de grans editorials que qüestionen el seu dret a prestar llibres digitalitzats, i els esforços per bloquejar serveis d'arxivament web com la Wayback Machine fan que els buits en el registre compartit siguin estructurals, no accidentals. El debat sobre el paper de les biblioteques en l’era digital és més viu que mai. Vanishing Culture és tant un diagnòstic com una crida a empoderar les biblioteques i arxius públics com a única manera de garantir que les generacions futures puguin accedir a la seva pròpia història.
El PDF és de descàrrega gratuïta, llegiu-lo mentre pogueu.
Altres temes al radar aquests dies
Wikigacha converteix els articles de la Wikipedia en cartes col·leccionables tipus Magic, cada article té una raresa determinada per la seva qualitat i estadístiques d'atac i defensa. Absurd, addictiu i probablement la manera més original que he vist de gamificar l'accés al coneixement enciclopèdic.
He de trobar el moment de posar-me amb aquest episodi de Foc a Terra, amb en Gerard Giménez, creador de subvencions.cat i contractes.cat: dos portals que creuen dades públiques de la Generalitat amb el registre mercantil per fer visible on van els diners públics. Interessant tant pel tema transparència com pel relat purament tècnic.
Marta Del Hoyo argumenta una veritat com un temple: si el retorn a l'analògic fos real, no caldria tanta propaganda. Quan la desconnexió es converteix en contingut, el que tenim no és una resposta genuïna sinó una altra forma de consum disfressada de rebel·lió.
Guardant aquest vídeo a bookmarks per cada cop que algú em pregunti per què no vull viatjar. “Global Capitalism & Travel: A Deeper Look”.
Als 84 anys, Bob Dylan ha obert un Patreon, Lectures from the Grave: per cinc dòlars al mes, monòlegs i relats del Nobel de Literatura 2016 protagonitzats per figures com Aaron Burr o Mark Twain. Vaig llegir sobre el llençament amb molt d’interés, després vaig veure la ressenya a Consequence i se’m va passar.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi
Tot i que en un dels primers números d’aquesta humil newsletter ja vaig escriure sobre un cas força sonat, en el meu entorn professional.