El 1996, fa gairebé trenta anys, un enginyer anomenat Brewster Kahle va tenir una idea tan simple com ambiciosa (i poderosa): preservar el coneixement digital de l’incipient Internet, amb respecte i criteri. Així va néixer l’Internet Archive, una organització sense ànim de lucre amb eines tant emblemàtiques com la Wayback Machine, Archive-it o Open Library.
Va començar arxivant el web, convençut, com deia, que, com passava amb els diaris o les revistes, el contingut digital era efímer i calia preservar-lo. Avui, gairebé tres dècades després, conté una quantitat vertiginosa de materials: més d’un bilió de pàgines web1, 49 milions de llibres, 13 milions d’arxius d’àudio2, 10 milions de vídeos, 5 milions d’imatges i 1 milió de programes de software. Tot, accessible gratuïtament per investigadors, estudiants o qualsevol persona amb curiositat i ganes de remenar.
L’Archive no és únicament d’una biblioteca descomunal: també és un acte de resistència cultural. En un temps de fake news i revisionisme constants, el fet que algú preservi el passat sense interessos comercials, filtres o algoritmes és quelcom profundament polític. Pensa, per exemple, en la importància de poder consultar les condicions de privacitat originals d’una app o xarxa social i veure com han anat canviant amb els anys: la memòria digital també pot servir per fer rendir comptes als nostres senyors digitals, segons com.
Amb més de 175PB de dades emmagatzemades (i almenys dues còpies de tot), l’Internet Archive és una de les biblioteques més grans del món. La seva seu física és en una antiga església al districte de Richmond, a San Francisco. L’edifici, amb la seva façana de columnes gregues inspirada en la Biblioteca d’Alexandria, simbolitza perfectament la missió del projecte. A l’interior, un equip de persones digitalitza i arxiva diàriament llibres, revistes, fanzines, programes de ràdio o noticiaris antics, preservant formats i continguts que el temps (o l’obsolecència tecnològica) podrien fer desaparèixer.
Cada octubre celebren el seu aniversari amb esdeveniments oberts al públic. L’any passat, sota el títol Escaping the Memory Hole, Kahle va oferir una xerrada especialment significativa sobre els atacs que rep el projecte (tant cibernètics com legals) i el moment delicat que travessa. Hi va defensar el dret de les biblioteques digitals a fer la seva feina i va apel·lar a convertir les adversitats en una oportunitat per reforçar el suport legislatiu i judicial al seu paper.
Enguany commemoren una fita majúscula: el bilió de pàgines web arxivades, assolida fa només uns dies i motiu pel qual he volgut dedicar-li aquesta edició d’Interaccions. Per celebrar-ho, organitzen un tour exclusiu pel seu arxiu físic a Richmond, Califòrnia, una jornada de portes obertes a la qual m’hauria encantat poder assistir.3
Potser no hi pensem prou sovint, però el valor de projectes així és incalculable. L’Internet Archive és una de les poques garanties que tenim que el nostre passat digital no s’esborrarà d’un dia per l’altre. M’alegra saber que existeix i considero que, per interès col·lectiu, hauria d’estar més que blindat.
Altres temes que m’han interessat aquesta setmana
Un estudi mostra que els prompts maleducats generen millors respostes a ChatGPT. La IA sembla entendre millor les instruccions directes, per dir-ho així, que les més formals o amables.
BowieNet va ser un proveïdor d’internet creat per David Bowie a finals del segle passat i que oferia accés a contingut exclusiu, xat amb l’artista i espais 3D com BowieWorld, una mena de Second Life per fans del músic britànic. Va anticipar la idea de comunitats digitals i distribució directa de música en línia.
Extraordinary Things és un projecte de Yashas Mitta que imagina objectes, inspirats per la ciencia ficció, un cert futurisme i algunes referències de la cultura pop, amb l’ajuda de la IA. Més forma que fons però visualment interessant.
Zora és una nova xarxa social onchain dissenyada per facilitar que els creadors puguin monetitzar els seus continguts. Diuen que volen promoure “un sistema més equitatiu combinant cultura, art generatiu i criptotecnologia”. Sembla fum però mai està de més fer una ullada a aquest tipus de coses.
Roland recupera la seva essència amb la TR-1000, la seva primera caixa de ritmes analògica en més de 40 anys. Integra circuits reals de les mítiques TR-808 i TR-909 amb generadors digitals, FX híbrids i seqüenciació avançada.
D’on surten realment les tendències i històries virals com la xocolata de Dubai, els Beanie Babies o els Labubu? És l’algoritme, amics.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Entre elles, algunes de les primeres webs personals que vaig publicar, a llocs com Geocities, pràcticament en un altre vida i que no et penso enllaçar.
Els que vam viure la moguda netlabel fa una dècada o dos, teniem l’Archive com a repositori secundari (i segons com, principal) de tota aquella música lliure que editàvem.
Una llàstima viure a uns 10.000km 😢
aquesta gent cobra per a fer tota aquesta feinada?