#031 La biblioteca del futur no acaba d'arribar
El préstec digital de les biblioteques públiques de l'Estat manté limitacions del model físic que semblen injustificables quan el suport ja no és material.
Hola,
Tot i ilustrar aquest text amb una imatge de la Gabriel Garcia Màrquez a Barcelona, escollida el 2023 la millor biblioteca pública del món, avui vull destacar (queixant-me) alguns aspectes de la vessant online que no m’acaben d’encaixar... No havia fet servir fins ara el préstec de continguts digitals, i estic descobrint-hi unes condicions que em semblen sorprenents, amb conceptes que considero anacrònics.
Tampoc és que estiguem vivint un futur ultratecnològic o avançadíssim com el que ens prometia la ciència-ficció dels noranta, però és evident que hem avançat des que tot el préstec era físic. Per tant, aspectes com la limitació de còpies disponibles, les llistes d’espera, les reserves, les renovacions, les devolucions, els terminis temporals i, fins i tot, el “desgast” per nombre d’usos (que obliga la biblioteca a tornar a adquirir el producte) potser ja no haurien de tenir lloc.
Em fa pensar en les apps que cobren llicència d’ús segons el nombre de “seients”, les plataformes de streaming que limiten la quantitat de dispositius amb accés a un compte, els “dies de processament” en transaccions bancàries digitals o fins i tot les reserves i la disponibilitat d’estoc en la distribució de videojocs digitals.
Entenc les motivacions de tot plegat i sóc conscient que s’han de gestionar els drets digitals, la propietat intel·lectual i garantir la sostenibilitat dels diferents actors de la cadena tròfica cultural, en aquest cas. Tot i així, em pregunto si no valdria la pena qüestionar aquest model i explorar alternatives més adaptades als nous formats, continguts, capacitats i formes de distribució.
No seré jo qui proposi el nou model; no en tinc ni els coneixements ni el context complet, ni tampoc és la meva feina, de fet, però volia deixar aquest apunt aquí, perquè crec que hi ha d’haver alguna cosa entre el model actual i el “tot gratis”.
No cal recordar que l’objectiu d’una biblioteca pública ha de ser garantir un accés gratuït i igualitari als recursos d’informació i cultura, promovent l’educació, la lectura i el coneixement entre la ciutadania, i no necessàriament sostenir una indústria o les seves parts, no?
Altres temes al radar aquests dies
La Caoilainn Lander reflexionant sobre com les xarxes ens mantenen connectats, per curiositat o inèrcia, amb persones que ja no formen part de la nostra vida. La interacció es redueix a un intercanvi esporàdic de likes, com una espècie d’observació mútua sense connexió real. Si algú et genera records negatius, t’incomoda o simplement ja no encaixa amb tú, per què seguir mantenint-lo al teu espai digital?
M’està agradant això del Collab Film Club a Letterboxd, un cineclub en què els organitzadors trien un tema cada setmana, els participants voten de forma pública la pel·lícula a veure i, després, un cop vista, en fan una ressenya. Pots trobar algunes de les pelis i temes que han tocat prèviament aquí. Sempre a favor de formes i maneres de sortir dels cercles de comfort culturals.
Les interfícies de xat en el disseny de productes digitals tenen molt potencial, però potser no sempre són la millor opció. Darrerament sembla que s’estan afegint aquest tipus de funcions a tot arreu sense plantejar si realment milloren l’experiència o si es podria utilitzar un sistema d’interacció més precís o adequat… Bona reflexió de Zeh Fernandes al respecte.
Fa uns dies en Carlus em descobria aquest “30 minuts” sobre el sector dels videojocs a Catalunya, del que diuen que és un dels més importants d’Europa, amb més de dos-cents estudis operatius i entre quatre i cinc mil professionals.
Same Energy és un “motor de cerca visual” (en beta) que et permet descobrir noves imatges a partir de la que hi aportis, sense necessitat d’escriure. Analitza l’estil i diferents valors visuals per oferir resultats amb la mateixa “essència” que la imatge original. És una de les meves funcions preferides de Cosmos, també, permet enllaçar i ampliar conceptes visuals, en alguns dels meus processos de disseny.
L’Oficina de Copyright dels EUA estableix ara que el contingut generat per IA pot ser registrat i protegit si hi ha una edició o aportació humana significativa. No es considera “aportació humana significativa” l’entrenament previ o el prompt.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi
Fa poc que he començat també amb el préstec digital i estic completament d'acord amb tu. És una cosa que em va sorprendre i encara ara em costa.
Interessant tot el moviment aquest que qüestiona la dominancia d'Spotify i el seu business model. Li faré ullada al parell de recursos que comparteixes. Merci!