Interaccions #070
Hola,
Aquesta és la darrera publicació de l’any i, mentre continuo amb la reflexió que vaig publicar a l’anterior, et deixo aquí un recull de temes i històries, sense gaire ordre ni concert, per si vols deixar el doomscrolling i dedicar-hi uns minuts.
Dono voltes darrerament als motius pels que tinc la sensació que Internet va empetitint. Sembla que ara no sigui més que un conjunt d’apps entre les que anar saltant, en oposició a aquell oceà inmens i profund que percebiem fa anys... Potser caldria encendre les torxes i mirar de decentralitzar una mica tot plegat o com a mínim, treballar per què les alternatives fossin tant accesibles i seductores pel gran públic com ho són els que ens dominen. Tant de bo més iniciatives com aquesta tinguessin poder suficient per a contribuir al canvi.
També em preocupa el fet que les xarxes socials estiguin deixant de ser socials. Diuen que només un 7% del que veiem a Instagram prové realment d’amics; la resta és contingut recomanat, influencers o publicitat. No és només un canvi d’hàbits1, és també part del model de negoci. Avui he llegit que l’Ainhoa abandona la Gàrgola, després de quatre anys afirmant que “es imposible escapar de las garras del capitalismo participando en un entorno donde los creadores y consumidores son drásticamente diferenciados”. Touché.
He trobat interessant aquest article en que un psicòleg explica per què ens agrada el què ens agrada. Les expectatives, la marca, l’origen i el relat modifiquen literalment la nostra experiència: no només comprem productes, comprem significat. Es pot connectar amb el que diu la Kaitlyn Gilbride aquí sobre les neurones mirall i els mecanismes de l’admiració, sobre les persones que seguim i tenim com referents.
Tenim una conversa oberta de forma permanent amb l’Anna quan ens trobem els dissabtes sobre com la IA pot facilitar feina o contribuir a alguns processos en el disseny i la creació de continguts. Hi apareixen exemples i mogudes realment interessants com Pomelli, Weavy, Opal o Lovable. Entenc que aquest tipus de coses ens omplen el cap possibilitats a tots els que treballem a sectors creatius però tinc dubtes i no sé si acabarem a la situació que descriu en Marco aquí.
Veig que ha tornat a obrir la Llibreria Sant Jordi a Barcelona però també veig tot tant planejat, “cuidadosament descuidat” i aesthetic que em sembla una mica una trampa per un tipus de persona concret. Potser són prejudicis, m’hi hauré d’acostar per comprovar-ho, però començo a estar cansat de tanta performance i més ara, que estic baixant per feina setmanalment a zones de la ciutat que semblen escenaris.
Aquest 2025 he consumit molt menys cinema que l’any passat, per exigències personals i professionals, però tot i així he mantingut un promig prou digne d’uns tres films setmanals… Com cada any he creat una llista a Letterboxd amb les pel·lícules que més m’han agradat d’entre tot el que he mirat, per a compartir. Vull recuperar el ritme anterior o aproximar-me a aquelles xifres, l’any que ve.
Vaig escriure fa un temps sobre el concepte del doppelganger i la identitat digital i ara estic veient com proliferen els artist impersonation scams. El darrer cas és el del mític Alan Parsons. Tant és així que Spotify ha acabat llançant una eina perquè els artistes puguin reportar i eliminar cançons fraudulentes dels seus perfils.
Voldria destacar aquest article de la Gala sobre el shitposting, sota aquesta premisa: “El feed contemporáneo es un entorno hostil: la atención está fragmentada, el contexto es mínimo y la disposición emocional del espectador es baja. (…) lo que sobrevive no es lo más trabajado ni lo más profundo, sino lo que consigue transmitir una idea sin fricción, sin preámbulos y sin exigir confianza previa”. Interessant.
L’amic invisible em va regalar fa uns dies aquest fantàstic Skateboard Culture que connecta, de forma realment imprevista, amb una de les meves obsessions d’adolescència. Fa venir ganes de tornar-hi… gràcies, Paco!
Amb el vibe coding, tant de moda, tinc el que en diuen mixed feelings… tot i que el discurs de la democratització tecnològica gràcies a la IA em sembla interessant i observo com referents com en Rick Rubin l’abracen, soc crític i estic d’acord quan hi ha qui defensa que suposa generar codi legacy des del minut zero. Pot funcionar bé per prototips o projectes conceptuals però es converteix en deute tècnic immediat.
Serà el 2026 l’any que començaré a fer el meu knowledge journal? Em sembla un concepte atractiu però no sé si és realment pràctic/útil i no sé si casa amb la meva intenció de replantejar-me alguns espais digitals…
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Que tinguis bones festes i una molt bona entrada a l’any nou, ens retrobem al gener. Si necessites res, soc també a Bluesky o LinkedIn. Fins ara!
— Sergi
De fet, jo mateix he reduit la meva participació a Instagram o Linkedin al mínim, després de deixar Twitter/X en estat vegetatiu i fer que a la xarxa on soc més actiu, Bluesky, les publicacions anteriors a un mes s’eliminin automàticament, per anar fent net.
Just la setmana passada volia escriure’t per dir-te que, home, no ho deixessis ara que puc llegir-me tots els posts teus que tinc als marcadors.