#070 Antídots contra el doomscrolling
Darrera edició de l'any: una selecció extra d'enllaços i temes per acabar el 2025.
Hola,
Darrera publicació de l’any i mentre continuo amb la reflexió que vaig engegar la setmana passada, et deixo avui una quantitat força respectable d’enllaços i temes que trobo interessants, per si vols deixar de fer doomscrolling aquestes festes. Que tinguis bon nadal i una bona entrada d’any, ens retrobem al gener!
“The Mission to Decentralize the Internet” és un article de The New Yorker que revisa el pas d’Internet d’un sistema descentralitzat i idealista a la infraestructura actual dominada per grans corporacions. Exposa els riscos sobre privacitat, vigilància i control de l’actualitat i analitza diversos intents de fer passes enrera. Suposo que el gran repte aquí és fer aquestes alternatives tan accessibles i seductores pel gran públic com ho són els serveis centralitzats.
Aquest any he mirat molt menys cinema que l’any passat, per exigències del guió, però tot i així he mantingut un promig prou digne, unes tres setmanals… He creat una llista a Letterboxd, com faig cada any, amb les meves pel·lícules preferides d’entre totes les que he vist el 2025 i que recomanaria, no necessàriament estrenes, i la majoria disponibles a plataformes.
El psicòleg Paul Bloom explica per què ens agrada el què ens agrada, que el plaer no depèn només dels sentits, sinó sobretot del que creiem sobre el que consumim. Les expectatives, la marca, l’origen i el relat modifiquen literalment la nostra experiència. No només comprem productes, comprem significat. Es pot connectar fàcilment amb el que explica la Kaitlyn Gilbride sobre les neurones mirall i els mecanismes de l’admiració, les persones que seguim i observem com referents.
DjHistory és un projecte impulsat per Bill Brewster i Frank Broughton (els d’això), fundat el 1999 amb l’objectiu de preservar la història de la música de ball, amb molt, moltíssim contingut (i un podcast).
Fa unes setmanes va circular la notícia d’una startup IA que permet generar avatars dels teus difunts, capaços de conversar, recordar i “mantenir viva” una relació que la biologia ja ha tancat. Aquestes resurreccions digitals em semblen força inquietants, de mal gust i bàsicament les veig com l’enèsim capítol de Silicon Valley confonent capacitat amb legitimitat.
Path to Design és un directori obert on dissenyadors de tot el món comparteixen el seu recorregut professional, consells i eines. Permet explorar perfils, trajectòries i recomanacions per orientar o inspirar altres dissenyadors. També ofereix un llistat col·lectiu de les eines i llibres més utilitzats en el sector.
Un dels conceptes de moda d’aquest any és el vibe coding, entés com la capacitat, gràcies a la IA, de crear productes tecnològics deixant que la màquina generi el codi que necessites per que el projecte funcioni, tot i que tu no l’acabes d’entendre. Tot i que aquest discurs de la democratització tecnològica gràcies a la IA, etc. em sembla molt guai i veig que referents com en Rick Rubin l’abracen, soc crític i estic d’acord amb Steve Krouse quan defensa que això és generar codi legacy des del minut zero. Pot funcionar bé per prototips o projectes molt bàsics, però es converteix en deute tècnic immediat quan vols mantenir-lo... A més, té riscos extra.
A Map Of Us és un mapa col·laboratiu de records i emocions vinculats a llocs reals del món. Cada aportació és un petit missatge anònim situat en un punt geogràfic, classificat per categories personals. El projecte funciona com un diari emocional global, una cartografia íntima feta d’experiències compartides. M’agrada.
Monospace és un generador d’ASCII art que funciona sorprenentment bé.
Fa un parell de setmanes parlava aquí de la soledat i l’acompanyament IA i, per pura coincidència en Gerard em va passar aquest podcast de Tobias Rose-Stockwell amb Justin McLeod, fundador i CEO de Hinge, titulat “Your kid will probably date an AI”. Una conversa interessant sobre la intimitat sintètica i els riscos de substituir vincles humans per relacions amb màquines.
El Center for Humane Technology és una organització sense ànim de lucre centrada en “reformar els incentius que mouen la tecnologia actual” (especialment IA i xarxes) perquè serveixi realment a les persones. Treballen en anàlisi crítica, polítiques públiques, disseny responsable i regulació. Més coses així i que realment tinguin impacte, si us plau, demano.
Beeple va presentar fa uns dies a Art Basel “Regular Animals”, una instal·lació d’uns gossos robot amb el cap de figures tech com Musk, Bezos o Zuckerberg que fotografien el públic i “defequen” obres impreses vinculades a NFT.
Veig que ha tornat a obrir la Llibreria Sant Jordi a Barcelona però també veig que tot és tant visualment planejat, “cuidadosament descuidat” i aesthetic que em sembla una mica una trampa per un tipus de persona molt concret.
CLIP és un “dispositiu de propulsió personal portàtil” que permet convertir qualsevol bicicleta en elèctrica. Em sembla una mica “trasto” a nivell estètic/portàtil (tampoc sé si hi ha gaire alternativa, de fet) però com a concepte està realment bé.
He trobat a Letterboxd el que sembla la guia definitiva del cinema kaiju i tokusatsu, amb prop de tres mil títols des de 1921 fins avui. Un arxiu fílmic pràcticament inabarcable per entendre com el gènere dels monstres, criatures i robots gegants ha modelat la imaginació popular japonesa i el seu llegat en la cultura visual contemporània.
Parlava amb l’Anna fa uns dies sobre com la IA pot facilitar feina o contribuir a alguns processos en el treball de la creació de continguts i van sortir exemples i històries realment interessants com Pomelli, Weavy o Opal. Ara, no sé si realment seràn útils o, al final, la situació serà la d’aquest clip d’en Marco. Tendeixo a pensar que l’escenari en un futur proper serà similar al que descriu.
Dead Drops és un projecte artístic d’Aram Bartholl que incrusta memòries USB en murs de Nova York per crear una xarxa d’intercanvi de fitxers tangible, completament offline i anònima. Llençat el 2010, avui n’hi ha més de 1.400 arreu del món. Qüestiona la dependència de plataformes centralitzades i proposa un model públic i físic de P2P. Efectista i interessant, alhora.
La gent de Public Domain Review tenen aquest projecte, Public Domain Image Archive, una colecció seleccionada de més de deu mil imatges en domini públic (lliures de drets) per que les puguis fer servir com vulguis.
Vaig escriure fa un temps sobre el concepte del doppelganger i la identitat digital, amb l’exemple d’un cas de suplantació de personalitat d’un conegut influencer i ara estic veient com darrerament proliferen els artist impersonation scams, amb artistes reconeguts. El darrer cas és el d’Alan Parsons. Tant és així que Spotify ha acabat llançant una eina específica perquè els artistes puguin reportar i eliminar cançons fraudulentes dels seus perfils.
Bon anàlisi sobre com les xarxes socials han deixat de ser socials: només un 7% del que veiem a Instagram prové realment d’amics; la resta és contingut recomanat, influencers o publicitat i no és perquè hàgim canviat els nostres hàbits, la pèrdua del component social no és un accident: és el model de negoci.
HUDS+GUIS és un web que recopila i presenta exemples innovadors i creatius de disseny d’interfícies (UI) provinents de pel·lícules, videojocs, concepts o productes reals. Tot suma.
Deu fer fàcilment sis mesos que no escric res a mà. A la taula, cada cop menys coses. Fins i tot em plantejo eliminar les calaixeres en properes revisions de l’espai de treball, buidar armaris i fotre a la bassa tot tipus d’arxivadors, llibretes, folders... I tot i així, tinc una fascinació pels productes de papereria fins al punt que he de contenir-me quan entro al web o xarxes de Present & Correct per no comprar-ho tot. Incomprensible.
Fantàstic anàlisi a nivell UX de Mary Borysova sobre el disseny de les funcions que fan que Strava s’hagi convertit darrerament en l’estàndar del sector i una de les apps socials amb més moviment.
Si el català el parlen 10 milions de persones, el doble de les que parlen finès, i el mateix nombre de les que parlen suec, on són els podcasts, les newsletters, els blogs, els mitjans, els canals o els influencers (fora dels quatre que despunten i són assimilats per la CCMA o el Grup Godó)?
Roots és una aplicació que t’ajudarà a controlarà el “temps de pantalla”, amb la intenció de millorar la relació que tens amb el teu smartphone, ajudar-te a posar límits, objectius i trobar un equilibri. Vindria a ser una versió evolucionada del Screen Time dels iPhone, per exemple, amb un puntet de gamificació i moltes més funcions.
Un altre d’aquests projectes que val la pena conservar als teus marcadors si et dediques al disseny i relacionats és Good Design Tools, una gran quantitat d’eines i recursos (plugins de Figma, UI kits, icones, fonts, temes d’inspiració, mockups…).
Fantàstic en Rauno Freiberg reflexionant sobre el contrast d’estètiques en Disseny i Arts, amb exemples i referents històrics i actuals.
Tidbyt és un dispositiu dissenyat amb un toc retro, pensat per simplificar les teves rutines diàries ja que permet mostrant informació essencial com l’hora, el temps, marcadors esportius, horaris de transport o què està sonant al teu Spotify, sense haver d’usar el mòbil. Sembla més estètic que realment funcional (i crec que calen certs coneixements tècnics) però em segueix semblant destacable.
Un cop cada deu anys, des de 1952, l’equip de Sight and Sound (una de les revistes més prestigioses sobre cinema, publicada pel British Film Institute) demana a crítics, programadors i acadèmics que designin les que consideren millors pel·lícules de tots els temps. Aquí podeu consultar l’edició actual, del 2022 (també com a llista a Letterboxd)
Descobreixo ara una iniciativa de la Fundació Wikimedia i la IFLA (Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries) que pretén que el bibliotecaris del país (o qualsevol persona amb ganes de fer-ho) afegeixin una referència a algun article de la Viquipèdia del 30 de gener al 20 de febrer, per a augmentar-ne la qualitat i l’accés a la informació verificada.
Fa temps que penso en deixar Spotify, per diferents motius, però no acabo de decidir-me… Si et trobes en una situació semblant, aquest article (completíssim) de Riley McShane et pot ajudar a prendre la decisió i aquest vídeo de Derrick Gee (un dels meus content creators musicals preferits) et donarà una visió global ràpida per que triis on anar a escoltar música.
Els de ClickUp, app de gestió de projectes que vaig fer servir un temps, tenen a xarxes un “corporate comedy sketch show” sorprenentment bo, anomenat “Almost Quitting Time” i que, a vegades, em fa pensar en la mítica “Office Space” pels seus moments d’absurd corporatiu.
Papeer.tech processa feeds RSS, articles, pàgines web i demés fonts de contingut, els transforma en fitxers EPUB i els envia directament al teu lector digital. Útil per a plantejar un consum de contingut diferent, potser així recupero el Kindle del calaix.
En Pri és un DJ de South London que segueixo a xarxes i que em descobreix força música de diferents racons del món, amb molt bon gust… cantants desconeguts del Camerún, referències disco boníssimes de Libèria o Ghana, funk de les Bahames o Guadaloupe, city pop japonès o garage brasiler… el tio em cau realment bé i té una playlist a Spotify, amb el que va recomanant.
Infinite Mac permet executar OS clàssics de Macintosh i NeXT del segle passat directament al navegador. Pots triar la versió del sistema, carregar discos virtuals amb programari d’època i fins i tot muntar CD-ROMs o importar-hi arxius. Ideal nostàlgics.
Curation of Curations recopila i organitza col·leccions de continguts, dividits per temes (Product Design, Design Entrepreneurship, Creative & Fun, de moment), seleccionats manualment en un entorn semblant a un Netflix, per dir-ho així. No deixa de ser una colecció de marcadors ben presentada, tot i així, hi ha bon gènero.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi



Just la setmana passada volia escriure’t per dir-te que, home, no ho deixessis ara que puc llegir-me tots els posts teus que tinc als marcadors.