Arriben les vacances, moment de desconnectar i oblidar-me una mica de les urgències fictícies per dedicar-me a altres temes, almenys durant unes setmanes. L’objectiu seria el que il·lustra Sargent, sobre aquestes línees, intercalat amb alguns dinars i sopars, nedar, llegir, mirar pel·lícules i gaudir de familia i amics.
Així, pauso avui la publicació d’aquesta humil newsletter fins al setembre i et deixo, a canvi, una edició especial amb una dosi extra d’enllaços, apunts i reflexions breus, seleccionant de l’arxiu acumulat dels darrers mesos. See you on the other side.
El futur ja és aquí. El seu coneixement no està distribuït de manera uniforme. Antonio Ortiz analitzava dos exemples recents que evidencien com la tecnologia s’anticipa, a vegades, als usos socials: les gravacions sense consentiment amb les Meta Ray-Ban i els vídeos IA que molts encara confonen amb imatges reals.
Alto diu que converteix les teves Apple Notes en websites, de la forma més senzilla, ràpida i eficient possible. Segur que en trobem alguns usos.
Els que portem un temps aquí ja hem llegit això en alguns moments del passat: en els camps creatius ara ja no toca especialitzar-se, és millor tenir un perfil més generalista. Particularment sempre a favor de tenir nocions bàsiques variades per tocar tots els pals o, com a mínim, entendre’ls.
Ted Gioia denuncia com les grans tecnològiques estan imposant la IA als usuaris sense el seu consentiment, integrant-la en serveis essencials com Outlook, Word o Google Search. Ja em va pujar de preu fa uns dies el Google Workspace de l’estudi per a subvencionar Gemini.
Live TV Wall genera un “mur” de canals de noticies internacionals en directe, personalitzable i configurable segons diversos paràmetres: quantitat, format, idioma, tema, origen geogràfic, etc.
Fa poc vaig llegir sobre les presons xineses on els reclusos eren obligats a farmejar or al WoW, jugant en torns de dotze hores diàries i encara estic en shock. Pur cyberpunk.
L’art algorítmic de James Merrill em resulta realment hipnòtic.
De tota la vida, quan necessitava un logo en alta, buscava a Brands of the World. Sumo ara Brandfetch, més moderna i amb resultats més actuals. Bookmark.
Design Arena és una plataforma col·laborativa per avaluar la capacitat de disseny de diferents models d’IA. Mitjançant comparacions entre dissenys generats amb les mateixes instruccions, la comunitat vota i determina el rànquing.
Fa una certa llàstima constatar la desaparició de la figura de l’intel·lectual públic com a referent del debat cultural, (no confondre amb el tertulià, un altre espècie lamentable). Aquest rol avui sembla haver estat substituït per influencers i personatges virals. Sense voler sonar més vell que un bosc… on queda la conversa profunda i fonamentada, quan qui realment la toca competeix per l’atenció amb gent que crida i/o desinformats?
Google ha presentat fa uns dies Opal, una eina experimental (encara en beta) que permet crear miniaplicacions i automatitzacions amb IA amb un plantejament no-code i que pot ser suposar la fi d’apps com Zapier o n8n.
Ara fa unes setmanes vaig descobrir un nou terme i trend, el Corecore, que defineix aquest tipus de vídeos que combinen clips aparentment inconnexos (de notícies, xarxes socials, pel·lícules o memes) amb música emocional o ambiental, creant un muntatge que busca provocar una resposta intensa en l’espectador. No sé si m’interessa gaire però almenys sé com nombrar-lo.
Rosie Spinks qüestiona la fantasia millenial de la vida “perfecta”, marcada pel nomadisme digital, l’estètica hipercurada i el desig constant d’optimització vital. Des del privilegi, aquestes persones es mouen pel món cercant el lloc ideal, però obliden que l’arrelament, les obligacions i les imperfeccions són, justament, el que dona sentit i pertinença. Viure com fan molts expats a Girona o Barcelona pot semblar idíl·lic, però a la llarga resulta superficial i buit.
Una col·lecció dels pòsters de les diferents campanyes de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona des del 2015, amb descripció, detall i arxius descarregables. Ja que hi som, seria fantàstic una mica més d’històric.
Fa un any, Arc prometia revolucionar la web. Ara ja és mort i The Browser Company pivota cap a un nou navegador amb IA. Segueixen sense tenir un model de negoci clar, jo no em vaig creure el hype, hi ha algo que no em quadra…
Per què volem compartir el que escoltem (i saber el que escolten els altres)
La nova funció d’Instagram que mostra en temps real la música que escolten els usuaris reflecteix la voluntat d’expressar-nos a través de les nostres cançons preferides i connectar amb els gustos dels altres. El #NowPlaying de tota la vida.
Tooooools.app aplica a les teves imatges una sèrie d’efectes lo-fi molt interessants estèticament, de forma gratuïta (dithering, halftone, distort, CRT…)
Un excel·lent article sobre anatomia tipogràfica, dels de Pangram Pangram.
Christopher Butler reivindica les interfícies físiques de la ficció que (encara) no s’han fet realitat. Pantalles múltiples amb funcions específiques, dispositius que responen a la intenció, interfícies mentals, hardware adaptable o espais immersius com el mític Holodeck de Star Trek.
Darrerament, cada cop que descobreixo noves eines/apps, com CNTRL, Anytipe o Chronicle, tinc la sensació que he d’invertir un extra de temps només per entendre què m’estan explicant, esquivant moltíssim fum als textos, entre un excés de vídeos, animacions, efectes i demés. Tant costa definir i explicar la proposta de valor, de forma breu i concisa?
Fa un parell de setmanes compartia la llista del New York Times amb les millors pel·lícules del segle XXI segons els més de 500 directors, actors i figures del món del cinema que van consultar. Posteriorment han realitzat el mateix exercici però deixant la tria a l’audiència. Si no hi esteu subscrits (o no sabeu saltar-vos el paywall), podeu trobar la llista a Letterboxd.
Ben Holliday creu que el disseny, especialment en l’àmbit dels serveis públics, hauria de ser una expressió de cura (i estic d’acord). Critica les decisions preses des de la negligència i la manca d’empatia, especialment en l’àmbit de la IA i denuncia que molts sistemes actuals s’estan construint de forma irresponsable, amb conseqüències reals per a la gent.
El principal problema que jo també he trobat amb això del Second Brain és la “tirania de les eines”, com diu, entre d’altres, la Joan Westenberg en aquest article, oposant-se a aquest concepte de forma frontal i explicant per què va eliminar el seu. Bona lectura.
Realities in Transition és una iniciativa que impulsa una comunitat creativa i activa al voltant de la realitat estesa (XR), fomentant projectes experimentals, narratives alternatives i col·laboració entre creadors. A través del seu manifest, defensa un ús crític i ètic de les noves tecnologies per promoure una transició digital més inclusiva, sostenible i alineada amb valors culturals i socials.
Vaig fent like a cada edició de les Novetats musicals de la setmana de l’Ignasi Martin Diaz tot i que no tinc gaire temps per escoltar-les darrerament… Ja les vaig recomanar un cop, hi torno, per si no estaves al cas, trobo que té bon gust.
Figma ha transformat radicalment el procés de disseny, però segons Rune Madsen, ho ha fet a costa de la llibertat creativa. Funcions com Auto Layout o Dev Mode poden facilitar la feina tècnica, però també imposen una estructura prematura que limita l’exploració i afavoreix un pensament massa enginyeril des de les primeres fases. El perill no és tant la potència de l’eina com els valors que codifica, i com poden condicionar la manera com dissenyem.
Fairly Trained promou un ús ètic de la IA, garantint que aquests sistemes es desenvolupin i s’entrenin amb dades obtingudes de manera legal, consensuada i justa. Ofereixen una certificació que identifica els models que respecten la propietat intel·lectual, especialment en el continguts creatius.
Diu la Stepfanie Tyler que el gust és la nova intel·ligència. En una era en què la IA pot generar qualsevol cosa, la pregunta ja no és “es pot fer?” sinó “val la pena fer-ho?” o “val la pena fer-ho, així?”. La frontera ara és el criteri. Aquí també hi ha alguns apunts interessants sobre aquest tema.
Ara fa uns dies vaig compilar una playlist d'electrònica a Spotify pels moments en que necessito concentració i enfocar. Ambient, drones, idm, dub techno, downtempo i similars, per si et pot fer servei.
Adam Aleksic reflexiona sobre com les xarxes socials han afegit una nova capa de “performativitat algorítmica”: ja no actuem “de cara a la galeria” només per a altres persones, també per a l’algoritme. Adaptem el nostre discurs no només per agradar a l’audiència sinó per evitar la censura i millorar la visibilitat.
“Designing for the Eye” és un extens article de Niko Kitsakis on explora com les correccions òptiques (tant en tipografia com en arquitectura) són essencials per evitar les distorsions perceptives de l’ull humà.
Quan les xarxes socials van deixar de ser socials. Sofía Fernández escrivint sobre com les xarxes s’assemblen cada cop més a la televisió: hem passat de connectar-nos en els espais digitals a únicament observar, entre voyeurisme, inseguretats i addicció a l’algoritme.
HOLO explora, des de 2012, la intersecció entre art, ciència i tecnologia com a focus de pràctica creativa crítica, imaginació radical, recerca i activisme. Assajos, perfils, entrevistes… interessant.
Una reflexió extensa sobre la sensació creixent de pèrdua de qualitat. Tot i que aquesta percepció és més acusada entre la gent gran, el tema respon també a canvis socials, culturals i econòmics, una pèrdua col·lectiva d’estàndards que no només afecta els objectes, també la manera com vivim.
El futur del contingut generat per IA semblen ser aquests vídeos fets de forma ràpida, amb el mínim esforç, creativitat justeta i enfocats en la viralització, com els del stormtrooper Greg. És quelcom clarament negatiu i anirà a pitjor, però hi ha algunes coses positives, com poder rescatar una generació sencera del trauma de la mort d’Artax, per exemple.
Gràcies pel teu temps. Si has arribat fins aquí, pots deixar ja l’scroll i relaxar-te, si vols. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment.1
— Sergi
He avançat l’actualització d’agost, perquè avui, amb aquesta edició, tot sigui nou 😉
Moltes coses d'aquestes es responen amb una paraula o terme: MERDIFICACIÓ.
Bones vacances tito!