Interaccions #044
Recomanacions, consum cultural i neures
Ara fa uns dies reflexionava (en un moment una mica neures) sobre quin seria el comportament ideal quan algú et ve entusiasmat amb allò de “has de mirar tal sèrie” (llibre, disc, pel·lícula, podcast, documental, còmic, exposició, newsletter, creador de contingut, etc.) i tu tens claríssim, pel que sigui, que no ho faràs, ni ara, ni en un futur.
Vaig consultar-ho a Bluesky i vaig rebre força respostes1, la gran majoria en el mateix sentit (“gràcies pero no”, “li dius que no ho faràs i tal dia farà un any”, “merci, no és lo meu”) però, tot i tenir-ho una mica més clar, em continua suposant una situació mig violenta que no sé gestionar.
Per pur reflex social, empatia o educació (i una bona dosi de people pleasing, segur), quan això passa, em veig interessant-me per la recomanació i acabo fent-li al meu interlocutor tota una bateria de preguntes... Em parlen de la sèrie de moda i salto amb “i què tal”, “quants capítols són”, “per quina temporada van”, “quant dura cada episodi”, “on es pot veure”, “la protagonista és la de tal altre sèrie?”… La busco al mòbil mentre parlem, faig captura de pantalla i/o l’afegeixo a les llistes de visionat, notes o recordatoris… I mentre faig tot això, ja m’estic penedint. És un comportament sincer però, a la llarga, sé com acabarà la cosa, pràcticament sempre.
Suposo que simplement no sé ser prou assertiu per agrair la recomanació i prou o, alhora, explicar que estic en altres guerres, que no m’encaixa o que, directament, no m’interessa. No vull semblar snob o desagraïts i sap greu. Així, després em trobo en situacions molt pitjors, com: “has vist aquella peli que et vaig comentar?” o “què t’ha semblat aquell podcast que et vaig recomanar?” I jo, que no he ni clicat l’enllaç ni tornat a revisar el recordatori on ho vaig apuntar, no sé on ficar-me.
Tenim tots clar que vivim en l’època amb més facilitats i accés a continguts de tot tipus i jo sé que, personalment, tinc (no sé si per sort o per desgràcia) interessos culturals suficients per cobrir vàries vides, sovint fora del mainstream, molt personals i amb moltes manies, fílies i fòbies. No sempre miro o escolto el que toca, quan toca. També sé que tinc el temps que tinc, amb la vida que porto. Per tant, entenc que recomanar-me coses ha de ser complicat. Això no vol dir que no vulgui recomanacions, al contrari, valoro molt positivament quan algú destina part del seu temps a parlar-me del que li apassiona, però no acabo de veure com gestionar-ho de forma òptima. Tot i així, amics i amigues dels cercles més propers que sé que em llegiu, no deixeu de recomanar-me coses, si us plau. No sou vosaltres, sóc jo.2
Tot plegat no n’acabo de treure l’aigua clara i veig que aquest tema té un punt Curb Your Enthusiasm, d’aquí que, un cop acabat de redactar, hagi triat la imatge d’en Larry David, per il·lustrar-lo… Ara que penso, Curb és realment de les millors sèries de còmedia que s’han fet mai… si no l’has vista, te la recomano.
Altres temes que m’han interessat aquesta setmana
Les portades de discos no sempre han existit. Van néixer als anys 40, quan Alex Steinweiss va convèncer Columbia Records que un bon disseny podia impulsar les vendes. Des d’aleshores, la portada ha passat a ser part essencial de l’experiència musical. Molt bon article sobre album art, de Matthew Ström.
Sapiens.website és una col·lecció curada de persones (o personalitats) singulars d'Internet (dissenyadors, desenvolupadors, escriptors), pensada per fer-les visibles, reconegudes i connectades.
Diu que la Worldcon, la convenció de ciència-ficció més antiga del món, ha fet servir IA per seleccionar els seus panelistes del 2025. Els organitzadors van justificar-ho com una manera d'estalviar hores de feina dels seus col·laboradors voluntaris, tot i reconèixer que la IA pot generar errors i requerir revisió humana. Com era d’esperar, s’ha liat.
Cada app és la mateixa app. 10/10.
Blumhouse, l’estudi especialitzat en la producció de pel·lícules de terror s'alia amb Meta per experimentar amb una nova tecnologia anomenada Movie Mate: un chatbot que convida els espectadors a interactuar amb el mòbil mentre veuen pel·lícules al cinema. Avança el second screening, ja sense complexes.
Donaria un braç per saber dibuixar la meitat que Tri Le.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Moltes d’aquestes respostes que m’han donat allà em semblen una mica cara a la galeria, sincerament no crec que sigueu així de bordes en el vostre dia a dia.
No entrarem avui en el tema, realment paradoxal i irònic, d’escriure un servidor aquesta humil newsletter de fa ben bé un any, on cada setmana recomano coses, no.