#076 Lectures (breus) d'estiu
Edició especial de vacances amb una dosi extra de temes, enllaços i recursos del meu arxiu. Trenta històries per consultar sense pressa, quan i com vulguis.
Hola,
Desconnecto per vacances unes setmanes: és moment de llegir, gaudir de la família, mirar pel·lis pendents, retrobar-me amb algunes amistats i, sobretot (espero), de perdre el temps. Com marca la tradició d’aquesta humil newsletter, avui el tema central és substituït per una dosi extra de breus, tant llarga que inclús Substack m’ha avisat que és propera al límit del correu electrònic... Tot i així, no hi trobaràs ni un gram de palla, tot bon gènero… Ens retrobem passat l’istiu.
Letterboxd, en perill1. Sembla que la plataforma té una base d’usuaris fidel però pocs ingressos, i per això el principal inversor vol vendre’n el 60%, només tres anys després d’haver-lo adquirit. Una campanya força idealista proposa fer una “compra col·lectiva”, tot i que aquest article, dubta que la fórmula acabi de funcionar. Si tanquen, m’hauré d’encarregar un parell d’aquestes llibretes, el que no sé és com les compartirem amb els amics i contactes.
L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Barcelona Creativity & Design Foundation impulsen la nova Biennal d’Arts Digitals per donar visibilitat a aquest sector i fer també de paraigües dels festivals ja existents (Sónar+D, Mira, Offf), consolidant la ciutat com a capital clau en aquest àmbit.
Interessant punt de vista que desmonta tot allò que sentim sobre la no-existència de noves revolucions musicals actualment. La crítica sembla que busca l’àlbum o l’escena clau, mentre la revolució està passant a TikToks i edits d’adolescents que construeixen cànons propis a escala global.
“El culte a la bellesa” al CCCB és una expo força interessant que repassa la construcció dels cànons de bellesa des de l’Antiguitat fins avui, i el paper de l’art, la medicina i el mercat cosmètic a l’hora d’imposar-los. Fins el 8 de novembre.
NoSubscription.org és un directori de més de 1.100 eines gratuïtes, de codi obert o de compra única, alternatives a tot el programari per subscripció, un tema que ja fa temps que diuen que anirà a la baixa però no acabem de veure.
La neuroplasticitat és la capacitat del cervell per reorganitzar-se físicament en funció de l’experiència repetida, formant, reforçant o eliminant connexions neuronals. Fins fa uns anys es creia que el cervell adult es consolidava i quedava “estàtic” a una certa edat, ara ja sembla clar que no. Auto-hackeig, a punt.
Soc un ferm practicant del que he descobert que en diuen Tsundoku, l’art de comprar llibres que no sé si llegiré (ja en vaig parlar fa un temps aquí).
Substack etiquetarà automàticament què és IA i què no, amb una nova tecnologia integrada, Pangram. Personalment considero que és una batalla perduda, i hi ha el tema dels falsos positius… potser s’haurien de preocupar més de la deriva de la plataforma.
M’he apuntat a la waitlist d’Arca, un nou portal de descobriment i curació de continguts digitals. La idea i la presentació són atractives, però fins que no hi tingui accés serà difícil saber si serà más de lo mismo o què.
Bona reflexió d’Elizabeth Goodspeed sobre la necessitat d’etiquetatge en la categorització de la cultura visual. Els noms comprimeixen i eliminen el context i les condicions que fan interessant el que descriuen.
Hannah Glenn afirma que res no sembla autèntic ja, als espais digitals, perquè tot és un anunci. Les fronteres entre persona i marca s'han difuminat tant que ja ningú sap on acaba una i on comença l'altra, i la saturació és tant extrema que, paradoxalment, els anuncis ja no funcionen. Aquesta reacció d’en Brenden, professional del tema, complementa l’article a la perfecció.
Atonemo™ NTS Radio Player és un dispositiu streamer Wi-Fi físic en pre-venda, per reproduir els canals i les Infinite Mixtapes de la meva ràdio online preferida, la NTS (també AirPlay 2, Google Cast, Spotify o Tidal Connect). L’estètica del dispositiu, semblant a la dels productes de Teenage Engineering (i que al final remet a la feina del mestre Dieter) m’encanta.
Concepte d’aquests que m’agraden: el “digital gardening” seria un espai de continguts digitals propi, intermig entre un diari privat i un publicació polida, amb notes, enllaços i temes sense pretensió de ser definitius, pensats més per connectar-se i combinar-se. Amb el format i sistema adequat, pretén evitar l’acumulació sense més: “Collecting disparate ideas in this way might seem wasteful, but it all becomes compost material for generating ideas in the future”.
The AI Resist List és un directori d’iniciatives que s’oposen a la IA a gran escala, organitzat en diversos fronts: narrativa, finançament, dades, centres de dades, extracció de recursos, condicions laborals, adopció, vigilància i política.
Una reflexió extensa sobre la sensació creixent de pèrdua de qualitat. Tot i que aquesta percepció és més acusada entre la gent gran, el tema respon també a canvis socials, culturals i econòmics, una pèrdua col·lectiva d’estàndards que no només afecta els objectes, també la manera com vivim.
Màscares transparents, LED infraroigs, maquillatge de ratlles… dissenyadors i artistes fa ja un temps que busquen la manera d’enganyar les càmeres de reconeixement facial. La mateixa lògica arriba ara a la tipografia: Decoy Font combina dues capes de lletres perquè humans i la màquina hi llegeixin missatges diferents. Són més un gest simbòlic que una solució real, però fan visible fins a quin punt ja estem vigilats i controlats.
La Universitat de Barcelona ha publicat Quantum Tycoon, un videojoc gratuït on l’usuari dirigeix una empresa d’ordinadors quàntics i aprèn conceptes reals de computació quàntica mentre gestiona recursos i algorismes. Una aposta interessant per la divulgació científica en formats diferents.
The Moving Poster Archive és una col·lecció de 280 pòsters animats seleccionats a mà d’estudis de tot el món. Un recurs de referència per entendre cap on va el disseny gràfic quan el moviment deixa de ser un efecte i passa a ser part del llenguatge.
Maria Farrell i Robin Berjon proposen renaturalitzar internet com fan els ecòlegs amb els boscos devastats: la xarxa s'ha simplificat tant per optimitzar l'extracció (quin eufemisme, eh?) que ha perdut tota la diversitat. The Useless Web i Cloudlord.management, directoris de projectes sense algoritmes, plantejaments de monetització o cap altra intenció, són exactament el tipus de coses que cal preservar. The Small web is beautiful, recordeu.
Headphone Dust és la plataforma que l’Steven Wilson, músic i productor anglès, ha creat per allotjar la seva obra, oferint àudio d’alta resolució i immersiu, mescles binaurals per auriculars, Dolby Atmos i so envolvent 5.1. Diu que vol un espai permanent, independent, on es pugui escoltar exactament la seva música com ell la va concebre, sense compressió ni concessions, en tots els formats disponibles. És interessant tot i que, a mi, això dels audiòfils, no em convenç, …
Una guia sobre Frutiger Aero, el nom que li han posat ara fa un temps a l’estètica dominant de la web i la tecnologia de consum de principis de segle. Referències, context i subgèneres. Café para los muy cafeteros de lo digital.
La cadira blanca de plàstic Monobloc, és la més venuda de la història i un símbol de la globalització, però també l’objecte de disseny més menyspreat. Javier Goez proposa un nom per això: l’efecte Monobloc, la tendència a perdre el respecte per tot allò que té èxit massiu, sigui música, cinema, literatura o mobiliari de jardí.
L'art generatiu és aquell creat per un sistema autònom, generalment un algoritme, a partir de regles definides per l'artista. Art Blocks és la plataforma de referència en aquest camp: l'artista escriu el codi, i l'obra es genera en el moment en què es col·lecciona/adquireix, fent cada peça única i irrepetible.
Galàxia.cat és un directori de més de 600 eines digitals disponibles en català, amb criteris de qualitat, privadesa i accés gratuït. Un recurs útil i necessari per a qui vol treballar, aprendre o crear en la nostra llengua.
Diu aquesta publicació de madridisfuuun que “A las malas personas les encanta viajar”. El plantejament és força radical (bon ganxo) però hi ha més veritat de la que sembla, a cada slide.
Sternberg Press és una editorial independent britànica especialitzada en art, teoria i cultura visual. El seu catàleg és un bon termòmetre de les discussions que circulen en el món de l'art contemporani, el disseny i el pensament crític.
Un estudiant xinès de 20 anys va construir en deu dies un sistema que genera milers d'humans digitals amb personalitat i memòria pròpies i els observa interactuar. MiroFish ja és de codi obert, amb finançament milionari. Que sigui fascinant i inquietant alhora no és casualitat, em recorda molt a l’experiment Magnasanti: optimitzar, observar, extreure conclusions. La pregunta és quines.
Movie Release Radar és un calendari d’estrenes cinematogràfiques actualitzat diàriament i filtrable per país i data. Senzill i útil, per seguir el que arriba a cinemes i plataformes.
Harvard Business Review confirma amb dades un tema que ja intuia: la IA no redueix la feina, l’intensifica. Els empleats treballen (treballem) més, no menys. La promesa de fer servir la IA per alliberar temps per a tasques de més valor és, de moment, exactament això: una promesa.
Niche Design Garden és un mapa visual d’un centenar d’artefactes de disseny nínxol: eines, referències i recursos poc coneguts però interessants.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi
No entenc com no li he dedicat encara un número d’aquesta newsletter a la meva xarxa social preferida. Apuntat per fer-ho en breu, quan tornem de vacances.
Jo vaig deixar de fer servir Letterboxd i em vaig passar a l'excel de tota la vida per anotar les pelis que veig