#018 Umberto Eco i l'Antibiblioteca
El concepte que justifica tenir més llibres sense llegir que llegits: Umberto Eco, Nassim Taleb i la idea que els volums pendents valen més que els ja llegits.
Hola,
Un dels conceptes més interessants que he descobert recentment (i que em serveix per justificar els meus hàbits de compra i consum actuals) és el de l’antibiblioteca, definit per l’escriptor i filòsof Nassim Taleb i inspirat en el cas d'Umberto Eco, que disposava d’una biblioteca personal de més de trenta mil llibres.
Diuen que Eco sempre afirmava no haver llegit la majoria dels volums de la seva biblioteca, ja que el seu objectiu no era acumular llibres llegits, sinó llibres per llegir, en una mena de “farmaciola” literària que cobrís possibles necessitats futures. Així, aquest concepte sosté que els volums ja llegits tenen menys valor que els que encara esperen el seu torn i fa que no t’hagis de sentir malament si compres una novel·la, la col·loques al prestatge i no la toques en anys, al contrari, serà allà quan la necessitis.
És obvi afirmar que els llibres que han de formar part d’aquesta antibiblioteca t'han de resultar interessants i/o has de tenir la intenció de llegir-los o consultar-los en el futur. Afegir-ne hauria de ser sempre una decisió conscient, de la mateixa manera que eliminar-ne, si és necessari. Personalment no trobo sentit al coleccionisme, a acumular per pura vanitat o com un exercici de bibliomania. També crec que aquest mateix concepte es podria aplicar a qualsevol producte cultural, ja siguin discos, pel·lícules, videojocs, etc., salvant distàncies i formats.
En el meu cas personal, durant uns anys, entre mudances, vaig vendre, regalar o, fins i tot, llençar gran part de la meva biblioteca, sabent que cada vegada tenia menys temps per la lectura o no acabava de disposar de l’espai ideal per emmagatzemar-los. També vaig provar de fer donacions però les biblioteques i escoles ho posen realment difícil (per no dir impossible).
Així, vaig deixar de comprar-ne en físic i en un afany minimalista vaig provar el Kindle però no em va convèncer. Amb el pas del temps he acabat trobant a faltar el paper i darrerament hi he tornat, comprant sense gaire mètode ni ordre, aquí i allà, guardant-los una mica així fins que els hi trobi la ubicació exacta. No sé quan disposaré del temps per gaudir-los o si realment ho acabaré fent però recordo el que em deia l'Oriol fa uns dies parlant del tema: “si no els tens allà, segur que no els llegiràs”.
Altres temes al radar aquests dies
“La investigació no consisteix només en entregar informació i passar al següent projecte; es tracta d'ajudar els equips a entendre què significa aquesta informació i què poden fer amb ella.” Bon article sobre la investigació en disseny, a Adobe Design.
Relacionat amb la reflexió que encapçala aquesta edició, molt bon article d’Eduardo Vicent sobre com sortir de la roda de l’streaming i crear la teva pròpia biblioteca musical independent, desde l’adquisició o ripeig dels discos fins a la seva catalogació i reproducció, passant per qüestions sobre software o hardware. Durant un temps vaig tenir un sistema similar, tot i que el vaig abandonar… Potser m’hi poso.
Es curiós com van mutant les apps més populars poc a poc, seguint les necessitats i usos de la seva audiència, en aquest cas Instagram, testant una nova funció per organitzar el contingut que vols guardar i compartir. Què faran si alló del Grid Zero que comentava fa un parell d’edicions va a més? Com canviarà tot plegat?
El mètode PARA és un sistema per organitzar la teva “vida digital” i tots els documents, arxius, notes, etc. que la formen en quatre categories: Projects, Areas, Research i Archive (“P.A.R.A.”). Amb el temps he arribat a un ordre semblant, de forma intuitiva però aquest em sembla molt ben explicat i justificat.
UPSCALE CONF 2024: AI, Design, and Creativity, és un esdeveniment dirigit pel camarada Wences que promet conferències inspiradores de líders del sector, tallers creatius i un espai de networking per connectar amb persones amb interessos similars. Per si ets a Málaga, 19 i 20 de Novembre.
Pel trentè aniversari de Dookie, Green Day ha llançat Dookie Demastered, una campanya molt enginyosa: en comptes de fer-ne un remaster polint la producció, millorant el so, etc. com faria qualsevol, han fet tot el contrari: reproduïr l’àlbum original en quinze aparells i formats força inversemblants per veure’n el resultat.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi