Interaccions #067
Ética professional, decisions i conseqüències
Ara fa uns dies llegia aquest extens article sobre l’ètica professional en el disseny i la indústria creativa. La Elizabeth Goodspeed hi explora, amb exemples i referències de primer nivell, què passa quan l’economia, els valors i les dinàmiques d’un estudi, una agència o un professional xoquen amb determinats clients, encàrrecs o situacions.
També hi apareix la moral, en la mesura que moltes de les decisions possibles neixen dels valors i de les experiències personals que cadascú utilitza per traçar les seves línies vermelles, ja sigui de manera individual o contribuint al criteri col·lectiu.
La tesi general de l’article és clara (i hi coincideixo, per experiència): la puresa i la perfecció no existeixen i el professional, estudi o agència 100% ètic és una fal·làcia, però això no hauria d’eximir ningú de prendre decisions de manera honesta i responsable, assumint les conseqüències dels seus actes.
Precisament sobre les conseqüències em ve al cap Alienation by Design de Nathan Beck que mostra com moltes decisions de disseny aparentment orientades a “reduir friccions” i millorar determinats aspectes acaben generant noves problemàtiques.
Des de les caixes d’autoservei del supermercat (exemple que jo mateix citava fa unes setmanes, parlant de la conveniència) fins als serveis completament digitalitzats, allò que guanyem en eficiència ho perdem en interacció i humanitat, fent desaparèixer les petites connexions quotidianes. Beck ho explica molt bé: no és que els professionals que participen en aquests processos tinguin intencions fosques o duguin a terme males praxis, sinó que cada decisió que prenem comporta una sèrie d’efectes que s’han de considerar amb mesura.
Tot i que a vegades pugui semblar el contrari, el poder de la indústria creativa és enorme: pot servir per informar, comunicar, generar empatia i aportar claredat sobre una marca, producte o servei, però també pot convertir-se en una eina de manipulació que orienti comportaments, representi quelcom de forma inadequada o indueixi decisions que potser l’usuari no prendria lliurement.
Aquests dilemes s’amplifiquen encara més ara amb l’arribada de les noves tecnologies i formes de producció, especialment amb temes com la IA generativa, que introdueixen un conjunt de tensions addicionals. Ara el repte ja no és només evitar la manipulació o la manca de transparència en la comunicació, sinó també entendre què implica crear (i/o legitimar) contingut amb eines que sovint no respecten els principis bàsics de responsabilitat, reconeixement i justícia amb la comunitat creativa a la qual, en teoria, haurien de servir.
Aquests dies, com a part d’un procés de treball, estic analitzant, revisant i redactant protocols i polítiques corporatives relacionades amb tots aquests temes i no paro de donar-li voltes al cap… sincerament penso que el nostre espai professional exigeix una mirada ètica molt més atenta i una consciència constant en l’exercici diari.
No recordo on vaig sentir que l’ètica no és un destí sinó una manera de caminar i m’agrada molt aquesta imatge, me la quedo… En un sector on les fronteres són sovint difuses i les pressions econòmiques cada cop més fortes, l’únic que podem fer és mantenir una brúixola interna que ens ajudi a prendre aquest tipus de decisions amb consciència i, sobre tot, no perdre de vista que cada peça, cada encàrrec i cada gest contribueix, d’alguna manera, a donar forma al món que habitem.
Un gran poder comporta una gran responsabilitat, suposo.
Antídots contra el doomscrolling d’aquesta edició
Poster Union és una iniciativa dedicada al cartellisme contemporani, que selecciona i comparteix treballs de dissenyadors d’arreu amb una cura molt editorial. Ideal per seguir tendències i descobrir nous estudis i dissenyadors.
Transcripció completa d’una entrevista de Steve Jobs a la TV japonesa (NHK) al presentar el PowerBook G4, el 2001. Parla del “Digital Lifestyle”, de posar emoció en la tecnologia, de per què crear és més important que voler fer diners… en resum, d’aquell punt de vista que feia d’Apple una empresa diferent.
The Greatest Books és un projecte amb més de 650 llistes de “millors llibres”, agregant-les per crear un rànquing global i fiable del cànon literari. Et pot servir per descobrir clàssics, explorar gèneres o trobar la teva propera lectura.
Funko ha reconegut que té “dubtes substancials” sobre la seva continuïtat. Sembla que el col·lapse del seu mercat, el deute i la dependència de llicències han portat la marca al límit. El que passa quan un fenomen així esdevé bombolla.
Periplus és una app IA pensada per aprendre a partir de la curiositat: entres amb una pregunta i l’eina et genera cursos, documents i connexions entre temes de forma fluida, en una mena de rabbit hole infinit. Em fa por provar-ho, en sèrio.
The HTML Review és una revista literària anual que publica poesia, ficció, assaig i experiments que utilitzen Internet com a mitjà. Valoren sobretot obres on la tecnologia és només el suport, no el tema central.
Flask es promociona com una mena de Notion + Loom per a vídeo, pensat per a equips creatius que necessiten donar feedback visual ràpid i ben organitzat.
El “Context Rot” és el fenomen pel qual els models d’IA es degraden quan tornen a ingerir el que ells mateixos produeixen: menys diversitat, més errors i una visió cada cop més distorsionada del món. La qualitat baixa i el sistema s’empobreix. Al meu GPT li està passant, hauré d’aplicar aquests consells per evitar-lo.
Zimoun construeix escultures sonores a partir de materials bàsics, combinats en sistemes repetitius que produeixen ritmes orgànics i hipnòtics. El resultat són paisatges sonors que converteixen el moviment en arquitectura auditiva.
El darrer capítol de la sèrie Everything Is a Remix, “Infinite Remix”, entra de ple en la cultura generativa. “Hem pujat tot a Internet i ara la IA ho està remesclant”, diu l’autor, Kirby Ferguson. Un mini-documental intens i molt recomanable sobre la creativitat i autoria en l’actualitat.
Gràcies pel teu temps. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Un dels motius que em van fer abandonar el disseny industrial i d'interiors ara ja fa molts anys, va ser descobrir que la feina no consistia en millorar res. No parlo de cap millora transcendental, sinó de fer el món una mica millor, una mica més ben fet, encara que fos en petits detalls. La majoria dels clients dels estudis on vaig treballar tenien sempre altres prioritats.