La gran promesa d’Internet era la d’un espai obert, descentralitzat i pràcticament infinit, on qualsevol podia crear, compartir i trobar coneixement. La xarxa va aparèixer com un terreny de llibertat i d’oportunitats, un espai de comunitats diverses i de veus que, per primer cop, podien connectar-se sense intermediaris ni filtres institucionals. Era l’utopia d’una biblioteca universal i d’una plaça pública global: plural, caòtica i plena de potencial, un espai que s’ha intentat domesticar des de principis de segle.
Durant més d’un quart de segle, Google ha estat la nostra gran porta d’entrada a la xarxa un formulari molt senzill, lleig, i una llista d’enllaços que ens conduïa a tot allò que buscàvem. El funcionament era simple: els creadors permetien que la companyia californiana indexés els seus continguts i, a canvi, rebien trànsit (i ingressos publicitaris). Aquest pacte sostenia un ecosistema ric i divers. No és un elogi i no vull reduir-ho tot a això, no em malinterpretis, és simplement una manera de descriure la realitat majoritària que hem viscut aquest temps.
Amb el temps, però, el sistema es va anar degradant. El posicionament i les estratègies dels SEO, amb la mira posada en els calers, van convertir les cerques en un terreny ple de soroll: continguts duplicats, textos i trampes diverses per a convèncer l’algoritme. La sensació constant que calia esquivar molta, moltíssima morralla per trobar-hi valor real i que mirar de cercar quina era la millor cadira d’oficina era una missió impossible. Vam començar a cercar a llocs diferents (Twitter, YouTube, inclús TikTok) donant per mort el cercador de Page i Brin.
Ara sembla que ja entrem en una nova fase, cortesia de la IA, com no... Fa uns mesos, Google va començar a introduir els AI Overviews a les seves cerques, resums generats per la màquina que apareixen en la primera posició, per sobre dels resultats reals. Són respostes immediates i útils, però amb una conseqüència clara: els usuaris cliquen molt menys als enllaços originals.
Altres iniciatives com Comet (Perplexity), Operator (OpenAI) o l’AI Mode (Google, també) apunten en la mateixa direcció: volen atrapar la informació i interacció dins de l’entorn conversacional de la IA, enfonsant el trànsit cap a les fonts originals. Google ho nega, parla d’interpretacions errònies i en diu “desplaçament” del trànsit; en realitat és una desaparició progressiva.
Aquesta situació és realment problemàtica ja que posa en risc la qualitat i la pluralitat del coneixement: si les fonts originals deixen de ser viables, es redueix la informació disponible i es perden veus diverses. I no poden ser viables si baixa el trànsit, perquè la majoria depenen directament de la publicitat o de models de subscripció vinculats a l’audiència. Sense visites no hi ha impressions d’anuncis, no hi ha nous subscriptors i, en conseqüència, no hi ha ingressos per sostenir redaccions o projectes.
Alhora, una dinàmica així concentra el poder en els pocs actors que controlen el flux informatiu o els grans grups empresarials que poden funcionar sense aquestes dependències, generant una situació pràcticament monopolística, amb tot el que això implica en termes de biaixos i interessos.
També es debilita la dimensió comunitària i social: si la consulta queda resolta dins la IA, desapareixen comentaris, fòrums i espais de debat que feien la xarxa més rica i participativa. I, finalment (punt que em preocupa especialment, segurament per la meva orientació professional), es degrada la identitat de les marques, que passen de construir un relat propi a ser diluïdes en respostes ultraprocessades i impersonals.
Així, el dilema sembla clar: busquem conveniència i rapidesa, lògicament, però aquest desig pot acabar destruint la major font de coneixement, riquesa cultural i pluralitat que hem tingut mai. Salvant les distàncies, em fa pensar en les caixes d’autoservei del súper: guanyem uns minuts i evitem una interacció social que alguns consideren prescindible, però alhora contribuïm a la desaparició de la feina de qui ens atenia. Aquí passa el mateix: cada vegada que participem d’aquest entorn, estem erosionant els espais (i els creadors) de contingut original. Potser no és Internet qui s’està morint, sinó nosaltres que, amb cada no-clic, l’estem matant. Pensem-hi.
Altres temes que m’han interessat aquesta setmana
Henrik i Johanna Karlsson exploren aquí com la solitud, el silenci i la paciència són condicions clau per a la creativitat. Les grans idees, diuen, neixen fràgils i sovint absurdes; cal protegir-les del judici prematur i cultivar espais que afavoreixin la seva prosperitat. Interessant.
Tot i que ja he parlat sobre això del Read-it-later fa un temps (i la meva opinió condensada és que aquest “later” que esperem no existeix, ni existirà), Folio potser et sembla interessant per a conservar continguts per més endavant.
El músic i activista Moby va llançar mobygratis el 2005 com a recurs gratuït de música instrumental per a estudiants, ONG, cineastes, creadors independents i qualsevol persona amb un projecte creatiu. Des d’aleshores, ha donat suport a més de 50.000 produccions arreu del món.
A Fonts in Use celebren l’obra del desaparegut recentment Ozzy Osbourne analitzant l’apartat tipogràfic de les portades dels primers àlbums de Black Sabbath. M’ho va passar algú a Bluesky i no vaig anotar qui, sap greu (i el cercador allà és desastrós). Gràcies, en qualsevol cas.
Metalabel és una plataforma per a creadors que impulsa pràctiques col·laboratives: llançaments conjunts, edicions limitades físiques i digitals, repartiment automàtic i transparent de beneficis i una comunitat que connecta artistes i col·leccionistes.
En Marc va publicar fa uns dies a Digitals.cat un petit i útil hack per a fer que MetaAI parli en català. No faig servir aquesta IA, però potser faig la prova.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Tot un article descrivint un cas de manual de "merdificació" sense utilitzar la paraula "merdificació" ("enshittification", concepte parit per Cory Doctorow).
Això té mèrit. I no és cap retret, m'ha agradat el que has escrit.
PD. "Cory" en aquest cas no és el diminutiu de Misericòrdia ni aquest senyor és de Reus.
Estic completament d'acord, i crec que la resistència dels usuaris és imprescindible per a mantenir la web original. Per a cada recerca, és important veure les diferents opinions, diferents fonts i poder fer-te tu mateix una idea pròpia.