#056 La conveniència matarà Internet?
La comoditat que ens ofereix la IA pot destruir la font de coneixement més rica que hem tingut mai.
La gran promesa d’Internet era la d’un espai obert, descentralitzat i pràcticament infinit, on qualsevol podia crear, compartir i trobar coneixement.
La xarxa va aparèixer com un terreny de llibertat i d’oportunitats, un espai de comunitats diverses i de veus que, per primer cop, podien connectar-se sense intermediaris ni filtres institucionals.
Era l’utopia d’una biblioteca universal i d’una plaça pública global: plural, caòtica i plena de potencial, un espai que s’ha intentat domesticar des de principis de segle.
Durant més d’un quart de segle, Google ha estat la nostra gran porta d’entrada a la xarxa un formulari molt senzill, lleig, i una llista d’enllaços que ens conduïa a tot allò que buscàvem. El funcionament era simple: els creadors permetien que la companyia californiana indexés els seus continguts i, a canvi, rebien trànsit (i ingressos publicitaris). Aquest pacte sostenia un ecosistema ric i divers. No és un elogi i no vull reduir-ho tot a això, no em malinterpretis, és simplement una manera de descriure la realitat majoritària que hem viscut aquest temps.
Amb el temps, però, el sistema es va anar degradant. El posicionament i les estratègies dels SEO, amb la mira posada en els calers, van convertir les cerques en un terreny ple de soroll: continguts duplicats, textos i trampes diverses per a convèncer l’algoritme. La sensació constant que calia esquivar molta, moltíssima morralla per trobar-hi valor real i que mirar de cercar quina era la millor cadira d’oficina era una missió impossible. Vam començar a cercar a llocs diferents (Twitter, YouTube, inclús TikTok) donant per mort el cercador de Page i Brin.
Ara sembla que ja entrem en una nova fase, cortesia de la IA... Fa uns mesos, Google va començar a introduir els AI Overviews a les seves cerques, resums generats per la màquina que apareixen en la primera posició, per sobre dels resultats reals. Són respostes immediates i útils, però amb una conseqüència clara: els usuaris cliquen molt menys als enllaços originals.
Altres iniciatives com Comet (Perplexity), Operator (OpenAI) o l’AI Mode (Google, també) apunten en la mateixa direcció: volen atrapar la informació i interacció dins de l’entorn conversacional de la IA, enfonsant el trànsit cap a les fonts originals. Google ho nega, parla d’interpretacions errònies i en diu “desplaçament” del trànsit; en realitat és una desaparició progressiva.
Aquesta situació és realment problemàtica ja que posa en risc la qualitat i la pluralitat del coneixement: si les fonts originals deixen de ser viables, es redueix la informació disponible i es perden veus diverses. I no poden ser viables si baixa el trànsit, perquè la majoria depenen directament de la publicitat o de models de subscripció vinculats a l’audiència. Sense visites no hi ha impressions d’anuncis, no hi ha nous subscriptors i, en conseqüència, no hi ha ingressos per sostenir redaccions o projectes.
Alhora, una dinàmica així concentra el poder en els pocs actors que controlen el flux informatiu o els grans grups empresarials que poden funcionar sense aquestes dependències, generant una situació pràcticament monopolística, amb tot el que això implica en termes de biaixos i interessos.
També es debilita la dimensió comunitària i social: si la consulta queda resolta dins la IA, desapareixen comentaris, fòrums i espais de debat que feien la xarxa més rica i participativa. I, finalment (punt que em preocupa especialment, segurament per la meva orientació professional), es degrada la identitat de les marques, que passen de construir un relat propi a ser diluïdes en respostes ultraprocessades i impersonals.
Així, el dilema sembla clar: busquem conveniència i rapidesa, lògicament, però aquest desig pot acabar destruint la major font de coneixement, riquesa cultural i pluralitat que hem tingut mai. Salvant les distàncies, em fa pensar en les caixes d’autoservei del súper: guanyem uns minuts i evitem una interacció social que alguns consideren prescindible, però alhora contribuïm a la desaparició de la feina de qui ens atenia. Aquí passa el mateix: cada vegada que participem d’aquest entorn, estem erosionant els espais (i els creadors) de contingut original.
Potser no és Internet qui s’està morint, sinó nosaltres que, amb cada no-clic, l’estem matant. Pensem-hi.
Altres temes al radar aquests dies
Henrik i Johanna Karlsson exploren aquí com la solitud, el silenci i la paciència són condicions clau per a la creativitat. Les grans idees, diuen, neixen fràgils i sovint absurdes; cal protegir-les del judici prematur i cultivar espais que afavoreixin la seva prosperitat. Interessant.
Tot i que ja he parlat sobre això del Read-it-later fa un temps (i la meva opinió condensada és que aquest “later” que esperem no existeix, ni existirà), Folio potser et sembla interessant per a conservar continguts per més endavant.
El músic i activista Moby va llançar mobygratis el 2005 com a recurs gratuït de música instrumental per a estudiants, ONG, cineastes, creadors independents i qualsevol persona amb un projecte creatiu. Des d’aleshores, ha donat suport a més de 50.000 produccions arreu del món.
Metalabel és una plataforma per a creadors que impulsa pràctiques col·laboratives: llançaments conjunts, edicions limitades físiques i digitals, repartiment automàtic i transparent de beneficis i una comunitat que connecta artistes i col·leccionistes.
A Fonts in Use celebren l’obra del desaparegut recentment Ozzy Osbourne analitzant l’apartat tipogràfic de les portades dels primers àlbums de Black Sabbath. M’ho va passar algú a Bluesky i no vaig anotar qui, sap greu (i el cercador allà és desastrós). Gràcies, en qualsevol cas.
HiChord és un mini sintetitzador i caixa de ritmes digital, amb set botons i un petit joystick, dissenyat per crear progressions d’acords harmòniques a qualsevol lloc. Fantàstic, un altre trasto musical que m’he de frenar per no comprar.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi
Tot un article descrivint un cas de manual de "merdificació" sense utilitzar la paraula "merdificació" ("enshittification", concepte parit per Cory Doctorow).
Això té mèrit. I no és cap retret, m'ha agradat el que has escrit.
PD. "Cory" en aquest cas no és el diminutiu de Misericòrdia ni aquest senyor és de Reus.
Estic completament d'acord, i crec que la resistència dels usuaris és imprescindible per a mantenir la web original. Per a cada recerca, és important veure les diferents opinions, diferents fonts i poder fer-te tu mateix una idea pròpia.