#038 Special Projects, simplificar com a mètode
Un estudi britànic que qüestiona com ens relacionem amb el mòbil a través de projectes conceptuals que aposten per simplificar, reinterpretar i, de vegades, desaprendre.
Special Projects és un estudi britànic de disseny i innovació fundat per Clara Gaggero Westaway i Adrian Westaway, amb la missió de “millorar els aspectes inquantificables de la vida —l’empatia, el benestar, l’encant— mitjançant un disseny i una invenció amb sentit”.
Fins aquí, potser no sembla gaire diferent de moltes altres agències o estudis, però alguns dels projectes conceptuals relacionats amb els mòbils, la vida diària i el digital detox que estàn publicant darrerament em semblen realment interessants (a més d’executats amb molt bon gust).
Envelope és un conjunt de fundes de paper que transformen temporalment el teu mòbil en un dispositiu molt més simple i tranquil: una funda només permet fer i rebre trucades, una altra només fer fotos o vídeos, etc. Tot sense pantalla. Magic UX és una interfície que vincula aplicacions o pantalles amb l’espai físic desitjat, com si estiguessis movent objectes damunt una taula, fent servir la realitat augmentada de manera subtil i pràctica. Aperture limita visualment l’accés al telèfon mostrant només una petita part de la pantalla i forçant que les apps es tranformin en versions essencials per ajudar-te a fer-ne un ús més conscient. Paper Phone et permet imprimir en paper la informació bàsica del dia del teu smartphone (contactes, mapes, cites…) per desconnectar digitalment.
Si aconsegueixes mantenir l’òptica conceptual (i mires d’evitar el sarcasme), crec que veuràs que aquest tipus d’històries ens ajuden a qüestionar com ens relacionem amb la tecnologia i posen en dubte la idea que més funcionalitats i més accessibilitat sempre impliquen una millor experiència. Potser no són solucions pràctiques, però sí propostes que generen reflexió, que conviden a pausar o reduir estímuls i a posar límits. També ens recorden que el bon disseny no sempre consisteix en sumar, sinó en simplificar, reinterpretar o fins i tot desaprendre.
Altres temes al radar aquests dies
En parlava just la setmana passada, potser més com algo conductual, però ara he trobat un fil a Reddit on es planteja com les respostes de cortesia, com “gràcies”, poden incrementar el cost operatiu de ChatGPT. Cada interacció addicional consumeix recursos computacionals i, per tant, augmenta les despeses associades al funcionament del model. Segons aquest càlcul, si tots els usuaris de la plataforma afegissin “gràcies” al final de cada conversa, estaríem parlant d’uns 4,8 milions de dòlars anuals en recursos consumits.
Interessant article sobre higiene digital amb un llistat de bones pràctiques, consells i recomanacions d’un ex-Tesla i ex-OpenAi, que sap del que parla, per a gestionar millor la nostra privacitat i seguretat online i, de pas, millorar la relació que tenim amb la tecnologia, de forma conscient.
Brutalist Websites recull projectes web d’estètica que podríem qualificar com “crua” o fins i tot deliberadament “lletja”, com a reacció d’una nova generació de modernets al disseny web mainstream, al qual acusen de ser excessivament optimista, polit i previsible. Personalment, no em sé expressar en aquests termes visuals i funcionals (no m’hi trobo del tot còmode) però sí que n’aprecio les bones execucions.
Ahir vaig trobar un nou producte anomenat Nubbin, desenvolupat per TCKR Systems. Es tracta d’un implant neural que integra la cognició humana amb experiències virtuals immersives. En realitat, és part de la promoció de la nova temporada de Black Mirror, la sèrie de Netflix, però tal com està plantejada la campanya i tenint en compte el moment tecnològic actual, segons com, podria fer dubtar a més d’un. De fet, als comentaris dels vídeos trobes gent preguntant si és real o demanant explicacions.
Es veu que a un petit poble de Japó una col·lecció de cartes intercanviables s’ha convertit en un fenòmen local. Res de Pokémon, MTG o cartes de baseball: en aquest cas, els protagonistes són els ojisan, els senyors grans del poble. Hi ha el senyor Honda, antic cap dels bombers; en Takeshita, cuiner; o en Fujii, exfuncionari de presó i voluntari local. Cadascun disposa de les seves estadístiques i habilitats especials, i alguns, segons el valor de la seva aportació real a la comunitat, tenen fins i tot una versió brillant i especial de la seva carta. La iniciativa, impulsada pel consell comunitari, buscava enfortir el vincle entre generacions i des que es va llançar el joc, la participació infantil en activitats, esdeveniments locals i temes de voluntariat s’ha doblat.
L’Emma Tolkin ha creat una llista col·laborativa a Letterboxd amb pel·lícules “visualment al·lucinògenes, oníriques, caòtiques o estèticament extremes”. La va començar a partir d’un fil a Twitter fa temps i ja en van més de vuit-centes. Tinc vistes poc més d’una quarta part, hauré de posar-m’hi en sèrio.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi
Jo sempre li donava gràcies al ChatGPT, per allò d'haver estat amable amb ell i reduïr les opcions d'extermini quan es rebel·li contra nosaltres...