Sempre he considerat que una part essencial del procés de disseny (o almenys, del meu) comença fora del propi projecte, amb la inspiració visual. Entenc aquest concepte com el procés d’alimentar la mirada amb imatges, referències i estímuls estètics, no només observant allò que ens agrada, sinó aprenent a detectar patrons, relacions i possibilitats en el que veiem.
Per mi, aquest exercici no és una feina concreta ni un acte lligat a un client o a un projecte, sinó una activitat de fons, constant, inevitable i indissociable de la meva vida diària. No sé com dec tenir configurat el cervell perquè sigui així, però, com recorda Joshua Rothman a The New Yorker, alguns visualitzen idees, d’altres les articulen amb paraules. Els estils de pensament (visual, verbal o abstracte) són més porosos del que creiem, i expliquen per què hi ha persones que “veuen” abans d’entendre. Jo no em considero pròpiament un pensador visual, però sí que hi tinc una certa inclinació; probablement d’aquí neixen algunes de les meves eleccions professionals i personals al llarg del temps.
A més de tenir els ulls ben oberts, miro d’invertir cada dia una estona de la meva jornada revisant referències, arxivant les més interessants per tornar-hi al cap de dies o mesos1, incorporant-les a moodboards, blogs o guardant-les en carpetes, i, de vegades, compartint-les a xarxes, a comunitats creatives o aquí mateix2.
Entenc que, a llarg termini, aquesta metodologia va afinant l’instint i configura un arxiu mental que, un cop assimilat, s’ha de convertir en la matèria primera per al desenvolupament de nous projectes. Veig aquesta manera de fer no com copiar o buscar fórmules, sinó pràcticament com un entrenament.
Aquest aliment visual no prové només de l’àmbit estrictament del disseny, també d’altres disciplines. Considero que observar camps diferents obre noves perspectives, ajuda a generar connexions inesperades i fomenta el pensament divergent, essencial per explorar solucions diferents i innovadores, quan et dediques a això. Una mirada el més transversal i informada possible evita que les solucions quedin limitades i aporta riquesa i complexitat als resultats de la feina.
Així, amb la idea de recopilar imatges que trobo belles, inspiradores i/o útils, sense més, el 2009 vaig crear Vizzzzzual, aprofitant la simplicitat i capacitats de Tumblr en aquell moment. Cada cop el faig servir menys però tinc guardades ara mateix unes vint-i-dos mil imatges allà3 Darrerament he començat a fer servir també altres eines com Cosmos (amb taulers temàtics i una excel·lent cerca d’imatges relacionades) o Raindrop (per guardar i organitzar bookmarks), a més de Pinterest, tot i que aquest ja va una mica de capa caiguda…
Per últim, com que considero que compartir és estimar, et deixo avui aquí el que considero personalment un gran recurs: el llistat amb els referents que configuren el meu feed visual: més d’un centenar de webs, blogs, arxius i demés, que visito amb regularitat i que espero que et sigui tan útil com a mi. S’accepten suggerències, si creus que tens bon material!
Altres temes que m’han interessat aquesta setmana
Un estudi d’Anthropic i el Turing Institute revela que amb només 250 documents es pot enverinar un model de llenguatge (LLM), sense importar-ne el tamany. El resultat qüestiona la seguretat dels sistemes d’IA actuals i mostra com els atacs de data poisoning podrien ser molt més fàcils del que pensàvem.
Fa un temps que el món del disseny viu obsessionat amb el concepte “anti-brand”: marques que, aparentment, rebutgen la netedad corporativa per abraçar una estètica crua, imperfecta i més autèntica. El que hi ha darrere d’aquest moviment no és més que branding en la seva forma més sofisticada, suposo.
L’Eugeni em passa Dimensions, una base de dades oberta que recull mesures i proporcions d’objectes i espais quotidians. Un recurs universal pensat per comprendre millor la lògica i les dimensions del món que ens envolta.
DAPP BOI explora els límits entre la creativitat, el valor i la identitat personal com a producte. Es tracta d’un token a Ethereum que representa una hora del treball de Matthew Vernon, dissenyador de producte digital. Cada unitat adquirida pot canviar-se pel seu temps de feina (amb certes condicions), convertint la seva pràctica professional en un actiu líquid. Interessant.
Més digitals és un programa de la Generalitat de Catalunya per formar la ciutadania en l’ús segur i responsable d’Internet i les noves tecnologies. Ofereix cursos gratuïts presencials i virtuals, adreçats especialment a persones grans, amb diversitat funcional, en atur o en risc d’exclusió.
M’encanta l’obra de Daniel Kowacki, és sensacional.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Revisar un element temps després d’haver-lo guardat m’agrada especialment: allò que en un primer moment em va cridar l’atenció potser ja no em sorprèn, però hi descobreixo altres detalls que abans havia passat per alt.
Compartir referències és una manera de descobrir lectures diferents. En aquest sentit, és part del procés d’aprenentatge, no només una acció social.
El que em fa pensar que potser hauria de traspassar tot plegat a algun format tipus second brain amb IA o similar, per poder gestionar millor aquest volum d’informació però em fa por moure-ho a un SaaS propietari i per subscripció…