Fa uns anys semblava que tot el contingut havia de passar per les grans xarxes socials generalistes. Si volies publicar, ser llegit o trobar el teu públic, la via gairebé obligada era tenir presència constant a Twitter, Facebook o Instagram i no únicament com a altaveu o espai de difusió, sinó directament com a canal principal.
El problema d’aquest model és que posava el contingut en mans de plataformes privades, condicionat pels seus algorismes, formats i interessos comercials. Els creadors perdien control sobre com es mostrava i a qui arribava el seu treball. A més, si no seguies el ritme imposat (publicar constantment, amb horaris específics, adaptar-te a cada nova funcionalitat, automatitzar històries per a maximitzar la difusió, inclús pagar per visibilitat) quedaves fora del mapa. Això va fer que molts esdevinguessin esclaus de les mètriques i les tendències, en lloc de focalitzar-se en el contingut, construint projectes propis i sostenibles.
Avui sembla que el panorama està canviant. Cada vegada més gent opta per escriure i publicar fora d’aquests entorns (especialment arran de la mort de Twitter) i recupera formats més oberts i propis: blogs i webs personals, newsletters, colectius, magazines o projectes independents. També estan creixent les plataformes centrades en el contingut, com Medium, Fika o Substack1.
La motivació d’aquest canvi és senzilla d’entendre: volem recuperar el control. A les xarxes, els algoritmes decideixen què veiem i quan, convertint els nostres timelines en un soroll constant i semi-aleatori. Mantenir un espai propi és apostar per un internet més obert i descentralitzat, on la relació entre creador i lector sigui el més directa possible. Aquesta voluntat de tornar a canals nets i sense intermediaris explica la reaparició d’una tecnologia gairebé oblidada, que molts donaven per morta quan va tancar Google Reader, fa més d’una dècada: el RSS.
Ras i curt, el RSS és un format que permet subscriure’s a un web, blog o mitjà digital, mitjançant el seu feed (o font) i rebre automàticament les novetats en ordre cronològic, segons s’hi vagin publicant.
Semblava que aquesta tecnologia havia quedat enrere, però en realitat mai va desaparèixer: s’ha mantingut com a estàndard en blogs i mitjans, i és la base tècnica i funcional dels podcasts, en la subscripció i distribució de continguts.
Per utilitzar-la només cal un lector, una app que et permeti afegir-hi els teus feeds preferits. Alguns dels lectors actuals més populars són Inoreader, Feedly, Feedbin o NewsBlur, disponibles en models freemium o amb subscripció. Jo personalment faig servir NetNewsWire ja que és senzill, gratuït i de codi lliure, per Mac i iOS. Potser no té totes les funcions avançades dels altres, però compleix el que necessito: em permet llegir de manera ordenada, ràpida i sense distraccions.
Havent entés el seu sentit i com funciona i escollit l’app que farem servir, el punt clau és triar bé les fonts. Això ja va a gust del consumidor però, en general, no cal patir pel que fa a la seva disponibilitat, gairebé tots els blogs i mitjans digitals generen el seu feed, encara que no el facin visible2. Plataformes com WordPress, Blogger, Tumblr o Substack el creen de forma automàtica, i molts mitjans grans n’ofereixen fins i tot per seccions o canals concrets. Personalment, estic subscrit a unes 100 fonts, des de seccions específiques de diaris fins a substacks i blogs independents, i puc consultar-les de forma sincronitzada, desktop i mobile, amb facilitat, trobant el contingut que busco directament, sense anuncis o soroll.
Així, per mi, el RSS no és només una eina pràctica (que ho és, i molt), sinó també una manera de recuperar una experiència digital més serena, allunyada de la pressa i la viralitat. Tant de bó aquest retorn als espais propis sigui el senyal d’una nova etapa més sana per a la cultura digital: un internet on tornem a decidir realment què consumim, com i el ritme amb què ho fem.
Altres temes que m’han interessat aquesta setmana
PostersxGaza és una iniciativa solidària de l’ADG-FAD que reivindica el disseny com a eina de denúncia i compromís. La convocatòria està oberta fins al divendres 10 d’octubre. Els pòsters seleccionats es vendran al Disseny Market BCN (12–14 de desembre) i els beneficis es donaran a Médicos Sin Fronteras.
“Una generació sencera podria acabar dedicant 25 anys de la seva vida a fer scroll”. Fa por, això de la societat postalfabetitzada.
NOWNESS és una plataforma global de vídeo dedicada a l’excel·lència creativa en l’art, el disseny, la música, la moda, la cultura i el lifestyle. Ofereix curtmetratges i peces audiovisuals emocionals i inspiradores de creadors d’arreu del món.
OpenAI es converteix en l’empresa privada més valuosa del món, amb una valoració de 500.000 milions de dòlars. El seu CEO, Sam Altmann afirmava fa uns mesos que podríem curar el càncer amb la IA i en canvi ara ens ofereixen Sora, un generador de morralla sintètica.
Despacio és una experiència sonora itinerant ideada per James Murphy (LCD Soundsystem) i 2ManyDJs que busca recuperar l’essència de la cultura de club, restant protagonisme al DJ i demés parafernàlia per centrar-se en allò important: la música i l’experiència col·lectiva.
Fabric és una altra app pensada com a segon cervell digital, un bon ús de la IA: ajudar a organitzar i connectar millor els continguts i arxius que hi puguis anar guardant, de manera més àgil i intel·ligent.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Substack continua sent una xarxa tancada i amb algoritme propi, però et permet tenir la teva newsletter i difondre-la sense necessitat d’involucrar-te amb la resta de la plataforma. Tot i així, la sensació és que tard o d’hora potser caldrà sortir-ne…
Si no el trobes, pots provar d’afegir /feed o /rss al final de l’URL, instal·lar una extensió de navegador que detecti feeds o deixar que sigui el mateix lector qui el localitzi.