Hi ha una idea sorprenentment senzilla però poderosa en psicologia social que sempre em fa reflexionar: com més cops estem exposats a un estímul, més tendeix a agradar-nos. Aquesta és la base del que s’anomena mere-exposure effect o efecte de la mera exposició.
Tot i que pugui semblar obvi, el fenomen es va començar a documentar al segle XIX, i va ser Robert Zajonc, a mitjans del segle XX, qui en va demostrar l’abast i la solidesa: va mostrar que estímuls repetits (paraules inventades, símbols, rostres o figures geomètriques) eren valorats més positivament només pel fet d’haver estat vistos abans. L’efecte apareix fins i tot quan l’exposició és subliminal, és a dir, quan ni tan sols som conscients d’haver percebut l’estímul.
Aquest efecte no és només una curiositat acadèmica; també és una eina que els dissenyadors fem servir, sovint de manera conscient i, en ocasions, inconscient. Davant d’un producte, un logotip o una interfície, la repetició i la familiaritat poden modelar la percepció positiva de l’experiència. Aplicar el principi de familiaritat en disseny implica trobar l’equilibri: prou novetat per cridar l’atenció i prou repetició per reforçar-la. Per això copiar o adaptar convencions d’ús no és un defecte, sinó una estratègia intel·ligent, trencant aquesta primera barrera d’accés inconscient de l’usuari. El veritable repte és mantenir l’equilibri sense caure en la monotonia.
El mecanisme subjacent és la fluïdesa perceptiva: allò que es processa amb més facilitat ens resulta més agradable. És el que explica que una cançó nova ens agradi més després de diversos cops d’escoltar-la, que una persona desconeguda esdevingui més simpàtica a mesura que l’anem veient o que aquella peça de roba que veiem repetidament a xarxes ens sembli ideal per nosaltres. És també la lògica de la propaganda política: repetir eslògans, missatges, estils i formats, de forma insistent, fins que acaben integrant-se en el paisatge mental col·lectiu.
Tanmateix, l’efecte té límits. Si l’exposició i repetició són excessives, ens trobem amb la saturació: la mateixa cançó que ens encantava després de cinc reproduccions pot acabar cansant-nos al cap de cinquanta. Alguns estudis parlen d’una corba en forma d’U invertida: el gust creix fins a un punt òptim i després declina. I si els prejudicis i concepcions inicials són negatius, la repetició encara pot intensificar el rebuig.
En un món saturat de missatges i estímuls, aquest fenomen ens recorda la importància de la mesura i del criteri. I també ens convida a fer-nos una pregunta incòmoda (un punt paranoica, si vols): quantes de les nostres preferències són realment pròpies i quantes responen, directament, a una repetició planejada prèviament per altres?
Altres temes que m’han interessat aquesta setmana
Instagram ja fa temps que ha deixat enrere la idea de ser una app per compartir fotos amb amics, familiars, coneguts i saludats. Ara acumula funcions de tota mena i sembla que viu una mena de crisi d’identitat. Veig l’experiència d’usuari cada vegada més com un collage d’idees d’altres, sense una direcció clara…
Nice Rocks dona el que promet: una col·lecció de pedres que l’autor troba quan surt a caminar i que li criden l’atenció per la seva bellesa i/o particularitat. En fa fotos i les penja amb la seva ubicació. No és un catàleg, sinó més aviat un arxiu personal. No té més, m’agrada força… té com un regust de old Internet.
Diuen els de la VICE que “els Gen Z estàn “deixant el doomscrolling en favor dels hobbies d’àvia” i sí que és cert que cada cop més veig iniciatives en aquest sentit, per aquí. L’objectiu: desconnectar, reduir l’estrés i retrobar la connexió humana.
Atlas of Space és una visualització interactiva que et permet explorar planetes, llunes, asteroides i altres cossos del Sistema Solar, amb gran quantitat d’informació i una navegació molt intuïtiva.
En un dels seus darrers concerts, Massive Attack va projectar en directe imatges de reconeixement facial del públic per denunciar la vigilància massiva. Un gest artístic inquietant que transforma l’espectacle en un comentari polític i social.
Re: Dracula adapta en podcast la icònica novel·la epistolar de Bram Stoker. Produït per Bloody FM, cada entrada datada es publica el dia que pertoca segons el calendari intern de l’obra: cada vegada que passa alguna cosa als personatges, es publica un nou episodi, en temps real.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi