Interaccions #046
"ASÍ Es La CIUDAD MÁS LOCA De CHINA"
Darrerament, al meu Para Ti hi apareix sovint Chongqing, una ciutat xinesa que fins fa poc ni coneixia però que ara veig amb insistència. Recordo el primer vídeo que em va impactar, fa uns mesos: el metro travessant un edifici residencial pel mig, amb total normalitat. Una d’aquelles curiositats virals que l’algoritme col·loca entre allò que m’interessa (o que, si més no, consumeixo), amb la veu en off d’algun Gen Z absolutament intercanviable, amb ganes de protagonisme i to cridaner, farcit de modismes i expressions en tendència, emojis exagerats i rètols i subtítols qüestionables, tant en fons com en forma.
Amb més de 32 milions d’habitants i un territori de 82.000 quilòmetres quadrats, Chongqing ha crescut, desbordant-se, entre muntanyes i rius. L’urbanisme, obligat per la topografia i la massificació, és extrem: a més d’aquestes línies de tren elevades, hi trobes edificis impossibles units per passarel·les a diferents nivells, ponts de tot tipus, autopistes escheriane, o places en un pis vint-i-dos, entre remanents de l’arquitectura tradicional xinesa i masses titàniques de formigó i vidre.
Totes aquestes solucions, inversemblants i absolutament fora de l’escala humana, a la nit, es transformen en una explosió de llum artificial: neons, pantalles gegants, leds, edificis sencers projectant textos, espectacles de drons al cel i reflexos sobre el riu que dibuixen una ciutat titànica, espectacular, terrible, pràcticament sortida d’un malson ciberpunk dels vuitanta, entre Neo Tokyo, New Port City o el Los Angeles de Blade Runner. És tan desmesurat que, de forma instintiva, el primer cop et porta a fer fact-checking digital per assegurar-te que no és una invenció de la IA.
Així, trobem que després dels seus més de vint-i-cinc segles d’història, Chongqing és ara una ciutat instagramejable. L’estiu passat va rebre 83 milions de turistes, en un increment de més del 15% respecte a l’anterior. En una sola setmana, 22 milions. De bojos. Una ciutat que no convida tant a ser habitada com a ser enregistrada, des d’alguns angles i punts molt concrets. Chongqing és un escenari, efímer, saturat i ple de trampes turístiques, que viu del hype i reflecteix no només un model de ciutat sinó també un model de mirada, cada cop més estés. I que, probablement, és la millor resposta quan em pregunten, en algun dinar “i a tu, per què no t’agrada viatjar?”
Altres temes que m’han interessat aquesta setmana
La investigadora Margaret Mitchell adverteix que la intel·ligència artificial està perpetuant estereotips i biaixos culturals en múltiples idiomes. Afirma que els prejudicis es reprodueixen a través d’aquestes tecnologies, afectant contextos globals amb dinàmiques locals molt específiques.
Brand Style Guides és un recurs útil per a tots els que ens dediquem al disseny i/o a construir marques. Bons materials, bookmark.
L’amic Javier em diu que la millor versió que s’ha rodat mai de la coneguda novel·la de ciencia ficció “I Am Legend” de Richard Matheson és un migmetratge fet a Madrid l’any 1967 per un grup d’estudiants de l’Escuela Oficial de Cinematografía i que es pot veure de forma lliure aquí.
Al segle XIX, alguns científics van creure que era possible recuperar la darrera imatge vista per una persona morta examinant-ne la retina, amb una tècnica anomenada optografia. Tot i que es van obtenir imatges simples en experiments amb animals, la tècnica va resultar inviable en humans i va quedar descartada. Estic segur que és la premisa d’algun bon thriller (si no s’ha fet encara, aquí deixo la idea, guionistes)
La Laina Morris explica com es va convertir en un dels memes més reconeguts de la xarxa (“Overly Attached Girlfriend”, l’has vista mil cops, segur) i què li ha suposat tots aquests anys. Imagina que et passa a tú.
Discogs analitzant aquí com la inflació i l’augment de preus estan canviant els hàbits dels col·leccionistes de vinils. Amb un increment mitjà del 24% en cinc anys, molts compradors es tornen més selectius, prioritzant qualitat per sobre de quantitat. El problema, també, és que el que abans era música, ara és merch.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
"Inflation Is Changing the Way We Collect Records", lol inflation diu. No "greed" ni falta absoluta de visió a mig plaç. LP normalillo directament del label o artista a 55€. I després vindràn els plors, clar.
Entre les moltes rareses de Chongqing hi ha el fet de tenir l'estació de metro a més profunditat que hi ha al món, la de Hongyancun. I després, és clar, amb el mateix metro travessar un gratacel pel mig.