Interaccions #035

Reflexions sobre l'estil i la fòrmula

Fa una estona he acabat d’escriure aquesta edició i, just quan ho tenia tot a punt, he tingut com una revelació… se m’està flanderitzant la newsletter?

La flanderització (de Ned Flanders, el veí dels Simpsons) és un terme que fa referència a la tendència de molts personatges de ficció a convertir-se en versions exagerades i simplificades de si mateixos a mesura que avança una sèrie o producte narratiu. Amb el temps, els guionistes acaben potenciant fins a l’extrem els trets més característics d’un personatge, fins a convertir-lo en una caricatura plana i previsible. Això sol passar tant per intentar maximitzar l’èxit comercial del producte com per fer que el personatge encaixi millor dins de les dinàmiques narratives establertes.

Aplicant aquest concepte aquí, significaria que el format que he anat afinant durant les trenta-quatre edicions anteriors, el tipus de continguts seleccionats i el seu èxit (o no) acabarien condicionant les meves decisions, imposant-me un marc determinat i fent que el meu discurs es tornés més rígid i repetitiu. No em malinterpretis, el format actual m’agrada, tinc temes a compartir i coses a dir però no sé si en vull ser presoner, cada dimarts. És clar que tots tenim una manera particular d’expressar les idees, una veu pròpia i uns recursos i referents (això en realitat s’assembla força als diferents blogs que vaig publicar a principis de segle), però vull evitar caure en aquesta inèrcia i convertir-me en una paròdia de mi mateix.

Penso en la impressió que tinc ara de la newsletter d’en Ted Gioia, un autor que admiro i del qual tinc diversos llibres a l’estudi, però que darrerament sembla encallat en el seu discurs apocalíptic sobre el futur de la cultura. The World Was Flat. Now It’s Flattened, The Death of Cool, The Decline of the Novel, The Music Business is Healthy Again? Really? I Express Deep Skepticism… Suposo que és el que la seva audiència espera (oferta i demanda, es el mercado, amigos) però a mi això no em convenç i em resulta unidimensional… Què és estil i què és fòrmula?

Si d’alguna cosa vull fugir, és de la mercantilització de la creativitat, aquesta obsessió per convertir qualsevol espai d’expressió en un producte optimitzat per al rendiment. No vull que aquesta newsletter es transformi en un exercici de “How to succeed on Substack”, ple d’estratègies de creixement, calls to action calculades i mecàniques de retenció dissenyades per maximitzar subscripcions. Si aquest espai ha de ser interessant, ha de ser perquè el que hi escric val la pena per si sol, no perquè segueixi una fórmula preestablerta per “créixer”.

Així, per continuar avui amb aquest esperit, enlloc dels vuit o nou breus de sempre, t’ofereixo un recull de persones que escriuen newsletters interessants que segueixo i recomano. Ho fan molt millor que jo, cada una en el seu àmbit i amb les seves diferències i val la pena fer una ullada:

Daniel Benneworth-Gray (Meanwhile), David Puente (La Semanada), Marina Ribas (El Rebost), Ainhoa Marzol (Gárgola Digital), Máximo Gavete (Honos), Rafa Garcés (Haha Highlights), Elizabeth Goodspeed (Casual Archivist), Oliver Hanson (El Puto Guiri), Antonio Ortiz (Error500), Júlia Bacardit (Dimecres), Vicenç Torrent (L’Illa dels Monstres), Ignasi Martín Díaz (Ignasi’s Substack), Leire Cristóbal (Girasoles), Javier Guallar (Content Curators), Stephen Moore (Trend Mill), Sara Eckel (It’s Not Us), Mar Mascaró (Parasocial Epistolar), Álvaro Muñoz (Dit i Fet), Eugenio Hernández (Excéntrica), Marta Cava (El Pub de Lectura), Iván Leal (Superfluor) o Alba G. Mora (Alba G. Mora).

Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!

— Sergi