#034 Everyone's numbing out
Sobre la sobreexposició a l'estímul constant, el distanciament irònic com a mecanisme de defensa i la pèrdua progressiva de la capacitat de sorpresa genuïna.
Hola,
A l’inici d’un dels darrers episodis de Nadie Sabe Nada, el podcast d’improvisació de Buenafuente i Berto, comentaven alguns vídeos de xarxes teòricament impactants (com aquest del tigre al lavabo, per exemple) i es sorprenien, durant uns minuts, de la nula reacció del públic present a l’estudi. Més enllà de la comèdia, no cal tenir el nas molt fi per interpretar-ho com un símptoma de sobreexposició: sembla que estem tan constantment exposats a estímuls i continguts que volen captar la nostra atenció de manera immediata, que ens estem tornant impermeables a l’impacte.
Així, és com si la nostra capacitat de sorpresa seguís una mena d’escala de Guttman: a mesura que ens exposem a estímuls cada cop més extrems, els nostres cervells aprenen a ignorar o assumir com a normals els menys intensos. Una mica com aquelles teories que afirmen que l’exposició freqüent a la pornografia podria desensibilitzar algunes persones, fent que busquin contingut més nou, extrem o específic per aconseguir el mateix nivell d’excitació.
Aquestes reflexions em van fer pensar en l’article de la Catherine Shannon sobre el distanciament irònic que vaig llegir fa uns dies. Segons ella, ens estem insensibilitzant també com un mecanisme de desconnexió, creant un mur d’apatia i sarcasme per evitar enfrontar-nos a la realitat o a qüestions més profundes, com el sentit de la pròpia existència. Quan tot esdevé una broma, un meme o un trend, quan cada experiència significativa es relativitza o es menysprea, ens trobem amb una societat que evita el compromís i la cerca de respostes reals. Potser això és el que Buenafuente i Berto assenyalaven, que estem perdent la capacitat de reaccionar de manera autèntica perquè, col·lectivament, hem après a amortir la realitat, en general.
Suposo que seria fantàstic trobar formes d’interactuar amb el món que ens permetin recuperar la capacitat de sorpresa genuïna, reduir la distància emocional i aprendre a connectar amb les coses d’una manera més honesta i directa, tot i que, si em preguntes, no sé per on hauríem de començar.
Altres temes al radar aquests dies
1X Technologies és una companyia d’IA i robòtica que desenvolupa humanoides autònoms per conviure i aprendre dels humans. La presentació del seu nou NEO Gamma fa unes setmanes els acosta a l’objectiu d’integrar els robots a l’entorn domèstic. Entenc clarament el motiu pel que han de posar “With a focus on safety” al principi del seu statement a xarxes tot i que, almenys, no és un malson terrorífic.
The Uncomfortable és una col·lecció d’objectes quotidians intencionadament dissenyats per ser impràctics i molestos. Creada per l’arquitecta Katerina Kamprani, aquesta sèrie qüestiona la funcionalitat dels objectes i convida a repensar el disseny amb una nova perspectiva.
Automattic (WordPress, Tumblr, PocketCasts, etc.) ha adquirit recentment dues apps de missatgeria per donar forma a Beeper, ja en beta pública, que pretén combinar els teus WhatsApp, Instagram, Twitter, Telegram, Slack o Discord, entre d’altres, en un únic entorn, de forma oberta i gratuïta. Una idea semblant a la del feed únic que ja he mencionat algun cop, però aplicada a la comunicació. Provarem.
Stephen Moore escrivint el que tots (o molts) pensem últimament sobre la Xarxa, resumit en aquest títol, “I Kinda Hate The Internet Now”. Sempre que trobo textos així, intento qüestionar-los per evitar els biaixos que pugui tenir per edat, antecedents, la meva professió, etc. Però en aquest cas, és innegable: la xarxa és objectivament pitjor ara que abans, tot i que el seu punt de vista és matisable, encara queden espais interessants i útils.
Trobo a la Gárgola Digital de l’Ainhoa Marzol de fa uns dies Websites from Hell, un recull categoritzat de les pitjors webs mai creades, tot un homenatge al disseny web old-school, caòtic i antiestètic de finals del segle passat.
”Les administracions públiques cada cop depenen més de la IA, però... on s’allotgen aquests models? La ubicació dels servidors afecta la sobirania digital, la protecció de dades i el compliment normatiu.” Interessant article de l’Ignasi Llorente sobre la protecció, seguretat i el control de dades i processos que poden afectar el nostre dia a dia.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi