Interaccions #033
Exploració sònica a través de l’expressió espacial
Fa vint anys, quan punxava discos amunt i avall, vaig tenir l’ocasió de fer servir, en alguna sessió, l’AIR FX d’Alesis d’un dels DJs més reconeguts de la ciutat comtal en aquell moment. Era un dispositiu, senzill però fascinant, controlat per moviment que permetia modificar efectes en temps real, simplement movent les mans “per sobre”, gràcies a la seva tecnologia electromagnètica. Feia festa, en directe, cara al públic i, alhora, afegia un nivell d’expressivitat superior, musical i artísticament. Un altre col·lega portava una Kaoss Pad de Korg, que, tot i no funcionar “a l’aire”, també obria noves possibilitats mitjançant la seva superfície tàctil.
Més endavant vaig poder experimentar a casa amb el Theremin que va encarregar una amiga. Instrument mític, de culte, amb més d’un segle d’història i aquell so tant característic que associem a les pelis de serie B dels anys 50 i 60… Vaig poder veure també una demo de la la Reactable, desenvolupada per un grup d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (i que encara em té el cor robat). També recordo altres temes interessants com els guants MIDI de la Imogen Heap.
Ara ja fa força temps que no em dedico a res relacionat amb la música i només consumeixo aquest tipus d’històries desde la distància, però trobo el nou Airwave de ROLI que permet, com diuen, “una exploració sònica a través de l’expressió espacial” i, tot i entendre com funciona (en aquest cas, càmeres infraroges), i haver provat aquests dispositius similars en el passat, quedo embadalit com el primer dia i només puc pensar en la cita clàssic d’Arthur C. Clarke, “Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”.
M’ha agradat força aquest article de l’Emily Campbell en que parla sobre l’avaluació de l’AI Design i estableix un conjunt d’heurístiques per determinar què fa que una experiència amb IA sigui usable, comprensible, ètica i efectiva.
Psychotronic Video va ser una revista/fanzine dels vuitanta i noranta, amb entrevistes a diferents personalitats del gènere i ressenyes de pel·lícules de terror, exploitation, acció o ciència-ficció sovint ignorades per la crítica convencional. Tots els números estan disponibles per consultar o descarregar al sempre estimat Archive.org, inclosa “The Psychotronic Video Guide”, una “biblia” d’aquest tipus de títols, que Rik Tod Johnson va convertir en múltiples llistes de Letterboxd.
Internal Tech Emails recopila correus electrònics de personatges i/o moments rellevants de la indústria tecnològica, apareguts als mitjans o que s’han fet públics d’alguna manera. Zuckerberg parlant amb Systrom sobre la compra d’Instagram, el CEO de Palm escrivint Steve Jobs, Satya Nadella i Bill Gates parlant d’OpenAI, etc. L’única pega és que moltes d’aquestes publicacions són de pagament però ho comparteixo igual, mai saps si algú té tant d’interés com per deixar-s’hi els quartos.
Diuen en aquest article de Psyche que si vols tenir converses més profundes has d’estar disposat a comportar-te de forma un pèl desagradable. Trencar les “normes conversacionals” pot crear connexions més autèntiques, encara que comporti el risc de generar una certa incomoditat. A vegades i amb segons qui em costa molt sortir de l’small talk, per cortesia, i potser seria hora d’anar aplicant aquest tipus de coses.
A la meva època de treballar a open plan office (fa ben bé una vida) teníem normes d’etiqueta amb els auriculars: en funció de si en portaves o no, o tenies posat un o els dos, volia dir que estaves més o menys ocupat/necessitat de concentració. Ara trobo que existeix Busy Tag, un producte pensat específicament per això, que també veig que serveix per a posar gifs i memes. Quina mandra tot.
Descobreixo gràcies a aquest número de La Semanada del camarada David Puente l’Ana Gorostizu i el seu “El arte sin òrganos. Manifiesto de la música electrónica” que sembla sensacional i caurà en breu a les meves mans, segur.
Thomas J. Bevan afirma aquí que la centralitat d’Internet en les nostres vides continuarà disminuint progressivament. No desapareixerà del tot, lògicament, però deixarà de tenir el protagonisme dels darrers temps, i tornar a la vida offline de fa uns anys serà vist com una actitud més positiva i autèntica.
Alguns recursos que he incorporat darrerament i potser no justifiquen un breu, però no vull deixar de compartir per útils i/o interessants.
Pattern Club és una galeria visual centrada en patrons, textures i estils, molt ben categoritzada (i amb filtres combinables).
WhoCanUse analitza la llegibilitat d’un text en funció del color de fons aplicat i l’accessibilitat per a persones amb diferents condicions visuals. Completíssim.
Flowbite, col·lecció d’il·lustracions vectorials gratuïta i open-source.
El Pinterest de Dave Dye és un recurs fantàstic per a facilitar la direcció creativa, la compilació de referències visuals i moodboards o, simplement, la inspiració.
Monospace, un generador d’ASCII art que funciona sorprenentment bé.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi