Interaccions #030
Comèdia i distòpia digital
Durant gairebé un any, Soren Iverson ha anat publicant diàriament a xarxes les seves propostes de disseny UI “alternatives”, una sèrie de funcions imaginàries per a les apps que utilitzem diàriament, una passa més enllà del que considerem acceptable, a nivell ètic. Com a bona sàtira, hi pots trobar una càrrega de reflexió important, pràcticament profètica.
Recordo algunes de les publiccions com una opció a l’app del banc que et permeti avançar quotes del prèstec demanant cita amb l’especialista per a donar un ronyó, que l’app de missatgeria et permeti enviar un últim text després que algú et bloquegi, per cremar-ho tot, Salut a l’iPhone calculant (i anunciant-te) la teva data de defunció segons les teves dades mèdiques o que Google Meet et faci fora de la reunió si fas perdre el temps als demés amb small talk. Funcionalitats totes elles que, tot i semblar exagerades o absurdes, podrien encaixar perfectament en el model de negoci d’algunes grans tecnològiques, en un futur no tant llunyà.
Ara Iverson ha recopilat tota aquesta feina en un llibre i, sincerament, no se’m faria estrany que alguns d’aquests conceptes acabessin implementats en breu, tal i com va tot plegat darrerament...
Si hagués de recomanar-te un parell d’artistes més que comparteixen (fins a cer punt) to, format, estil i temes, em vindrien ràpidament al cap en Joan Cornellà i l’Anton Gudim (el de YES, BUT). Si tens algun altre referent interessant, me’l passes?
El poble italià de Roccarasso (1.600 habitants) rep 12.000 turistes arran de la recomanació d’una tiktoker. El ramat aprofita ofertes de “tot inclós”, viatge i dinar, no hi gasten res i generen tot tipus de molèsties als habitants. El problema en realitat no és el turisme, és un tipus de persones, les que fan like a clips com “El pueblo medieval de cuento de hadas a sólo tres horas de Barcelona” o “El nuevo restaurante viral de TikTok en Madrid” i van a fer cues per la inauguració d’una xurreria gastronòmica o a fer-se la foto en el mercat de Nadal que monta una marca… Una mica, amb un terme que encaixa força, de fa unes setmanes, els charca.
European Alternatives és una plataforma que t’ajuda a trobar alternatives europees per a serveis i productes digitals, destacant aspectes com el suport als negocis locals, la correcta implementació de la GDPR i la uniformitat legal dins de la UE, per a mirar d’exercir un consum més conscient i adaptat al nostre mercat.
Friend és un wearable amb IA que t’escolta i grava constantment, aprenent del teu dia a dia, per enviar-te missatges de text després, com si fos una espècie d’amic virtual. El dispositiu es presenta com una resposta a la soledat, situant-se entre Replika i l’AI Pin de Humane, per exemple. Amb aquest tipus de projectes, sempre tinc una barreja de sentiments: admiració per la forma, una profunda tristesa pel fons.
Un cop cada deu anys, des de 1952, l’equip de Sight and Sound (una de les revistes més prestigioses sobre cinema, publicada pel British Film Institute) demana a crítics, programadors i acadèmics que designin les que consideren millors pel·lícules de tots els temps. Aquí podeu consultar l’edició actual. (també com a llista a Letterboxd)
Fa uns dies, mentre parlàvem amb en Santiago sobre la febre actual per tot tipus de productes retro i que ens recordin el passat, em va descobrir el concepte Anemoia, terme que expressa la nostàlgia per allò que no has viscut ni conegut, però que sents com una experiència pròpia. Em sembla molt interessant i m’ha fet pensar en altres de tangencials com la Saudade portuguesa o el Sehnsucht alemany, diferents projeccions de sentiments semblants… Tant difícil és viure el present?
Stimulation Clicker és un senzill joc web sobre la saturació digital. Comença amb un botó que, a cada clic, acumula punts per desbloquejar noves funcions de manera tan addictiva que resulta difícil aturar-se. Fa evident com la competència constant per la nostra atenció a la web ens sobrecarrega fins a l’exhauriment.
Descobreixo ara una iniciativa de la Fundació Wikimedia i la IFLA (Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries) que pretén que el bibliotecaris del país (o qualsevol persona amb ganes de fer-ho) afegeixin una referència a algun article de la Viquipèdia del 30 de gener al 20 de febrer, per a augmentar-ne la qualitat i l’accés a la informació verificada.
Deu fer fàcilment sis mesos que no escric res a mà. A la taula de l’estudi, cada cop menys coses. Fins i tot em plantejo eliminar les calaixeres en properes revisions de l’espai de treball, buidar alguns armaris i fotre a la bassa tot tipus d’arxivadors, llibretes, folders... I tot i així, tinc una fascinació pels productes de papereria fins al punt que he de contenir-me quan entro al web o xarxes de Present & Correct per no comprar-ho tot. Incomprensible.
M’he apuntat a la newsletter del Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona, amb l’esperança d’anar a alguna de les exposicions i cicles que programen (després ja sabem com van, la vida i les agendes) Primera expo que em sembla molt interessant: “Brutal/Feral. Arquitectures de supervivència”, dedicada a dos imaginaris en aparent confrontació, el de l’arquitectura brutalista i el de les ciutats ferals, ciutats bosc o ciutats assilvestrades.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi