Interaccions #029
El Test de Bechdel
Fa uns dies vaig descobrir el Test de Bechdel, una manera ràpida i eficaç per mesurar la presència i rellevància dels personatges femenins a pel·lícules o sèries (i que es pot extendre a qualsevol productes culturals de tipus narratiu). El va popularitzar la dibuixant Alison Bechdel el 1985 al còmic que trobes abans d’aquest text i es basa en tres criteris: que hi hagi almenys dues dones amb nom, que parlin entre elles i que la conversa no sigui sobre un home. Pot semblar fàcil de complir i inclús podríem dir que posa el llistó realment baix, però moltes de les estrenes d’avui en dia encara no el superen, per exemple, evidenciant un biaix de gènere important.
Superar el test no garanteix necessàriament una bona representació femenina (i encara menys que una pel·lícula es pugui considerar feminista, això ja és un altre història). Hi ha films que compleixen els criteris però continuen tenint personatges femenins plans o estereotipats, mentre que d’altres, tot i no passar-lo, poden tenir personatges femenins interessants i ben construïts. En qualsevol cas, ens serveix per detectar si realment les dones tenen veu pròpia en una història o només existeixen en funció dels personatges masculins.
Quantes de les pel·lícules que has vist darrerament el passarien? Creus que la teva peli preferida o el teu top 5 estarien entre elles? Aquí tens una llista a Letterboxd amb ben bé 6000 pelis que sí que el superen, per si vols anar repassant.
Poetry Camera “converteix imatges en poesia, mitjançant IA”. En lloc de capturar una fotografia convencional, genera un poema basat en el que “veu”, explorant la relació entre tecnologia, creativitat i interpretació visual. Si la Susan Kare diu que mola…Tenen instruccions DIY per si vols provar.
Llegeixo que al Louvre crearà ara per a la Mona Lisa una sala i accés específics, expandint les seves instal·lacions, per intentar regular els més de 30.000 visitants que hi passen cada dia (i fer més caixa). També diu que la principal motivació de gran part d’aquests visitants (un 80%!) és contemplar aquesta peça, com si no fossin a un dels museus més importants, amb més de 35.000 obres exposades. En fin.
Telegraph Design és la plataforma que mostra el treball de l’equip de disseny digital del diari The Telegraph. Inclou principis de disseny, sistemes visuals, eines i casos d’estudi, destacant el seu enfocament en experiències digitals clares i eficients per a un mitjà amb més de 160 anys d’història. Sempre a favor d’aquests recursos.
La fallida de ECC, segona editorial de còmics de l’estat espanyol en volum de producció, descrita i explicada de forma entenedora i contextualitzada per Fernando Llor, guionista i professional del ram. L’explosió d’aquesta bombolla ha afectat algún amic personal i fa força ràbia, de veritat.
Aquest arxiu de disseny de Nokia, creat per un grup d’investigadors de la Universitat Aalto, a més de ser interactivament excepcional, recopila i mostra referències que em fascinen. Recull més de 700 entrades i representa més de 20 anys d’història, tant coneguda com inèdita, del disseny de la marca finlandesa.
No era gens conscient que Barcelona s’estigués convertit en un hub de startups de spyware. Suposo que té sentit que, ara que la ciutat s’està consolidant com un centre per a empreses tecnològiques i startups, hagin de conviure tot tipus de propostes, incloses les de perfils qüestionables, però vaja, el que ens faltava.
L’Anne Helen Petersen publica aquest bon article sobre el canvi profund que s’esta esdevenint a les xarxes socials. Les grans plataformes com Twitter, Facebook i Instagram van en declivi mentre els usuaris es desplacen cap a espais més petits i privats. M’agrada també aquesta publicació de l’Albert Lloreta, relacionada.
Tidbyt és un dispositiu dissenyat amb un toc retro, pensat per simplificar les teves rutines diàries ja que permet mostrant informació essencial com l’hora, el temps, marcadors esportius, horaris de transport o què està sonant al teu Spotify, sense haver d’usar el mòbil. Sembla més estètic que realment funcional (i crec que calen certs coneixements tècnics) però em segueix semblant destacable.
Curation of Curations recopila i organitza col·leccions de continguts, dividits per temes (Product Design, Design Entrepreneurship, Creative & Fun, de moment), seleccionats manualment en un entorn semblant a un Netflix, per dir-ho així. No deixa de ser una colecció de marcadors ben presentada, tot i així, hi ha bon gènero.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi