Interaccions #028
Una app de control parental
La Laura, que, com un servidor, té descendència en l’edad de començar-se a preocupar per aquestes coses, em passa Balance Phone, un projecte tecnològic “made with love in Barcelona” que té com a objectiu ajudar els joves a desenvolupar una relació saludable amb la tecnologia.
El producte en sí és un smartphone Android (concretament un terminal Samsung), adaptat de manera que bloqueja directament l’accés a tot tipus de contingut addictiu o inapropiat (pornografia, videojocs, serveis de streaming, plataformes de joc, xarxes socials, etc.), tant en app com en web i ofereix una experiència d’usuari minimalista i concentrada.
Vindria a ser una aproximació radical al control parental amb la que, a priori, estaríem absolutament a favor (tot i que també podríem parlar de l’edat en què s’ha de tenir mòbil o de l’educació dels adolescents en el seu ús i les seves conseqüències, per evitar haver de fer servir aquests històries).
Fa un temps es presentaven com una eina per ajudar-te a enfocar i deixar de banda distraccions, ara sembla que han pivotat per a apuntar al sector infantil-juvenil, tant de moda aquests darrers mesos. Aquesta reorientació entenc que també solucionaria algunes de les crítiques sobre el hardware que he llegit, ja que sempre serà més fàcil vendre’l a un segment de població que necessita un terminal d’entrada i no està acostumat a experiències superiors o té més nivell d’exigència.
Tinc tot força clar però em genera un parell de dubtes: Entenc que hi haurà actualitzacions constants d’aquesta blacklist perquè pugui evolucionar amb el temps i adaptar-se a noves situacions i escenaris de bloqueig. Amb quina freqüència i velocitat es faran aquestes actualitzacions? Les generacions més joves es mouen a una velocitat vertiginosa en l’àmbit digital, i tancar accés a un nou espai de continguts conflictius, tres mesos després que es posi de moda a les aules d’ESO, pot suposar un problema real.
També em pregunto quin és el criteri per designar les “apps essencials” que passen el filtre. Per exemple, com es defineix què és missatgeria i què és xarxa social? Segons el que es veu a les diferents presentacions del producte, Instagram queda bloquejat, entenent que es tracta d’una xarxa social (la majoria d’adolescents que conec l’utilitza de manera híbrida, entre consum de contingut i missatgeria). En canvi, WhatsApp al ser originalment missatgeria, sí que està permès i, personalment, és una de les aplicacions que més em preocupen pel que s’hi pot trobar o hi pot passar... I val a dir que l’addicció al WhatsApp també és un problema.
En general considero que qualsevol iniciativa que ajudi a millorar la relació dels adolescents amb la tecnologia és positiva, però sempre és útil reflexionar sobre què ens ofereixen i què és el que realment necessitem.
Un darrer apunt: trobo realment intolerable que una startup d’aquí, de fundadors joves i catalanoparlants, comuniqui únicament en anglès i castellà. No pot ser i no entenc per a què serveix la llei de política lingüística que representa que regula l’ús de la llengua, entre d’altres, en l’atenció al públic. Una landing page no deixa de ser un “document d’oferta de serveis”, no?
Audioread em sembla una aplicació de la IA veritablement útil (Producte del Mes a Product Hunt, tot i que això ja no sé si te cap valor, avui en dia) Hi envies articles, PDF, emails i tot tipus de textos per després poder escoltar-los al teu reproductor de podcast, amb resultats “naturals”. Se m’acudeixen molts escenaris per aprofitar això.
A La Cinetek cada mes demanen a directors/es de cinema de diferents perfils les seves cinquanta pel·lícules preferides i en fan llistes a Letterboxd. Follow inmediat, m’he guardat les de Cronenberg, John Woo, Friedkin o Justine Triet, per exemple.
Si teniu una certa edat i/o fa temps que correu per aquí, probablement recordareu GeoCities, el mític espai on publicàvem els nostres webs personals a finals dels 90 i que Yahoo! es va encarregar de desballestar, entrat el mileni. Avui trobo Neocities, un projecte que vol recuperar el llegat de la primera i sembla que va pel bon camí.
Christopher Butler reflexiona sobre com la irrupció de la IA ha transformat internet, fent que passi “de ser un espai dissenyat per a humans a un adaptat per a màquines”.
Excelent article (tant contingut com disseny i presentació) de Maxwell Neely-Cohen sobre les diferents opcions, pros i contres, antecedents i referents sobre la conservació de continguts, en qualsevol suport o mitjà.
USB Club és un projecte destinat a professionals creatius en que, bàsicament, adquirint un clauer USB (de preu exagerat) reps una invitació per accedir a una plataforma privada de compartició d’arxius. Amb aquest dispositiu podràs pujar tot tipus de continguts a un feed comunitari, explorar els fitxers d’altres usuaris, seguir perfils, descarregar continguts, etc. Personalment, li veig un valor pràctic baix, em sembla un risc de seguretat i privacitat, i crec que tots tenim clar que això acabarà utilitzant-se per a temes qüestionables, tard o d’hora… Tot i així, concepte al radar.
Fa uns dies uns que van generar una recreació del Doom substituint armes per copes de vi i snacks en una galeria d’art. Després, uns altres que aconsegueixen que s’hi pugui jugar en un arxiu PDF. Jo et diria de jugar-lo “normal”, que es pot sense problemes, al navegador, però m’hi he posat una estona i certifico que ja no tinc els reflexes de l’adolescència. Tu veuràs.
En un dels primers èxodes de Twitter, fa ja un parell d’anys, vaig descobrir Read.cv i el seu ecosistema. Em va agrada molt, vaig participar a un parell de betes tant el disseny com les funcions i la comunitat van ser molt positives, tot i ser un punt niche. Ara els han comprat els de Perplexity i tanquen. Llàstima.
On Standby és una obra d’art sonor de la gent de Loud Numbers basada en les dades de set persones a Malmö (Suècia) que van mesurar el consum energètic dels dispositius de casa seva, durant una nit qualsevol. L’àudio, de més de deu hores, reprodueix sons cada cop que un dispositiu consumeix energia, reflectint els patrons de consum i els ritmes nocturns mentre els propietaris dormien.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi