Interaccions #027
Lo dels comentaris
Acabo de passar per un TikTok que ens avisa que una de les tendències actuals és que les cafeteries virals amb DJ estan substituint els clubs i discoteques entre el jovent (com, com?!). El vídeo en sí és pràcticament irrellevant, allò realment important són els comentaris, sempre. Sembla que qualsevol contingut que agafa una mica de volada, acaba generant els mateixos comportaments a l’espai de discussió, una sèrie de maneres de fer que em sorprenen (i em fascinen, què vols que et digui).
Anar baixant, el primer comentari que em crida l’atenció és el d'un home que demana més espais per socialitzar, així, en general. Mitjana edat, s’acaba d’apuntar al gym. No entenc què pot portar-lo a pensar que publicar aquest comentari tindrà algun tipus d’efecte en la realitat que l’envolta. Li responen altres usuaris, mig enredant, que sí, que d’acord, però que ells no volen la música alta, que prefereixen parlar i conèixer gent en “formats” més tranquils. També surt el tema dels third spaces i un que parla de lo important que és la salut mental. Ahá.
Més endavant, una noia jove (segons l’avatar, és clar, potser és un senyor de setanta anys de Wisconsin, qui sap) comenta que li encanta aquest concepte perquè sempre ha odiat els clubs però li agrada molt ballar. Personalment, no veig gaire diferència entre un club i una cafeteria viral amb DJ, més enllà de l’hora en què passen les coses i el tipus d’estimulants consumits (i potser m’equivoco en això) però bé, seguim.
Després, un altre que demana si coneixem algun lloc així a Nairobi. A Nairobi. Ningú li ha respost encara. He mirat i Nairobi té cinc milions d’habitants. Ja pot ser, ja. Més endavant, algú demana que obrin un lloc així a Vancouver. Vancouver només té 600 mil habitants i jo me la imaginava més gran, com deia aquella (referència destinada als camarades millenials i X). No estaré patint un biaix racista/classista amb Nairobi i Vancouver ara mateix? Freno, centrem-nos en el tema, que em disperso…
En general, molts usuaris de vint i pocs diuen que els sembla una idea sensacional, que volen sortir sense renunciar a una bona nit de son, que el cos s’ha de cuidar i, per aguantar fins a les cinc del matí, t’has de prendre algo, clar. No volen esperar fins les tantes per sortir ni haver de sacrificar el diumenge per culpa del cansament. I què cares que són les copes als clubs i el bottle service s’ha carregat les discoteques i després no et deixen entrar, etc. Quants problemes.
Per fi hi trobo els meus preferits: els que no acaben d’entendre el tema tractat (“vaig deixar de prendre cafè quan em volien cobrar cinc euros per un cappuccino”), els de les teories bogíssimes (“cada cop hi ha més diabètics medicats i això farà que tanquin més clubs perquè ells no poden beure alcohol”) o els conspiranoics (“he vist diversos vídeos d’això aquests dies, crec que algú està intentant crear una corrent d’opinió o vendre alguna cosa, però no sé exactament què o qui”).
Aquí i allà equivo alguns NPC dels que comenten genèrics com “This is so cool”, “I love this idea” o “Nice!” amb emojis variats (no tinc clar si són bots però ho semblen), els que intenten fer brometa sense gaire èxit i em sorpren que en aquest cas no hi trobo comentaris sobre el físic de les noies que surten al video. Suposo que és perquè no en surt cap. Així, no hi ha cap “cuatro letras”, com passa ara pràcticament a tots els videos en castellà on apareixen dones fent coses.
Com no podia ser d’altra manera, amb una última scrollada, apareix el pureta que afirma que això de fer festes de dia no és nou, que sempre s’ha fet, i com a prova cita les raves que organitza un amic seu a Holanda, que diu que van com un tiro o una senyora que vé a parlar-nos dels bons temps al Café del Mar a Eivissa fa quaranta anys, quan era jove i a qui ningú fa gaire cas. Mira, amb la tonteria, ja és hora de dinar.
Walkcast és una app que genera un podcast de forma dinàmica amb IA a mesura que camines. Va teixint una història revelant fets i detalls (reals i/o inventats) sobre l’entorn en el que et trobes. Sincerament, tinc ganes de provar-la, suposo que funcionarà millor en una ciutat que pas enmig del camp.
La gent de Public Domain Review acaben de publicar aquest nou projecte, Public Domain Image Archive, una colecció seleccionada de més de deu mil imatges en domini públic (lliures de drets) per que les puguis fer servir com vulguis.
Roots és una aplicació que t’ajudarà a controlarà el “temps de pantalla”, amb la intenció de millorar la relació que tens amb el teu smartphone, ajudar-te a posar límits, objectius i trobar un equilibri. Vindria a ser una versió evolucionada del Screen Time dels iPhone, per exemple, amb un puntet de gamificació i moltes més funcions.
Què està passant amb el color en el nostre dia a dia? Sembla que progressivament va desapareixent de la moda, vehicles, interiorisme, disseny i estem, cada cop més, vivint en un entorn de neutres… Vam parlar sobre aquest aquest article amb en Jesús fa uns dies i trobo que val la pena fer-hi una ullada. També em sembla interessant aquesta reflexió sobre això del “Color de l’Any” que fan els de Pantone.
Molt bon article de Riccardo Vocca sobre les recomanacions dels algoritmes a les diferents plataformes, com acaben coneixent-nos i poden no només recomanar en funció dels continguts que hem consumit sinó inferir característiques psicològiques, predir el nostre comportament futurs i modificar aspectes comercials o inclús polítics.
Un altre d’aquests projectes que val la pena conservar als teus marcadors si et dediques al disseny i relacionats és Good Design Tools, una gran quantitat d’eines i recursos (plugins de Figma, UI kits, icones, fonts, temes d’inspiració, mockups…).
La meva plataforma preferida, Filmin, està en venda i, per molt que ens expliquin històries i com que ja tenim una certa edat, sabem com acaben aquestes coses, amb perspectiva. Dies tristos, al final sembla que haurem de tornar aquí.
M’agrada força el posicionament de Sustrato, una “comunitat d’autors que produeix el que vols llegir”, distanciant-se dels mitjans digital tradicionals. Pel que veig, estem parlant d’un espai entre Substack i la Jot Down, per situar-nos. Porto uns dies llegint i m’ha agradat especialment aquesta ressenya del nou de Bad Bunny o aquesta reflexió sobre els bars que tanquen.
Ha tornat Sidebar, una de les meves newsletters preferides de sempre (cinc links diaris ben triats sobre disseny i tecnologia, sense més), després de plegar de forma indefinida i despedir-se fa uns mesos. Bravo.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
T'has quedat a gust amb la secció de comentaris a TikTok 😅
I no cal anar a València per trobar Torrent, a l'Empordà també en tens un https://maps.app.goo.gl/AfJqNQWPA7Yf9Huk7 🙃