Interaccions #025
1001 Discos que cal escoltar abans de morir
Fa ara just 25 anys es va publicar "1001 Albums You Must Hear Before You Die", llibre de referència musical editat per Robert Dimery que recopilava, tal com indica el títol, una selecció de discos considerats imprescindibles per un grup de noranta crítics especialitzats. Mil àlbums que han marcat un abans i un després en els diversos gèneres de la música popular del darrer segle, cada un amb la seva ressenya i antecedents culturals i socials. Suposo que podríem discutir sobre aquesta selecció, com està orientada i amb quins paràmetres i biaixos, però avui no toca.
Com a aficionat a aquest tipus de coses, tinc aquí la primera edició i en alguna ocasió he intentat realitzar escoltes "metòdiques" per seguir-ne el fil però la rutina diària em fa abandonar, sempre. Fa unes setmanes vaig descobrir 1001 Albums Generator, un petit projecte que et facilita aquesta escolta enviant-te per correu cada dia un dels àlbums de la selecció, a l’atzar, amb una mica d’informació contextual i enllaços a Spotify. Quan el marques com escoltat (pots afegir ressenya i/o valorar-lo amb estrelles, si vols), t’enviarà el següent, i així successivament. A més, pots veure les ressenyes i valoracions d’altres usuaris de la plataforma.
Tot i no ser un servei de descobriment musical, sí em sembla una manera eficaç d'escoltar música considerada rellevant que potser passaries per alt o de trencar amb els teus hàbits. L’única pega que hi trobo (a part del disseny, que es podria qualificar de "excessivament minimalista" per dir-ho d’una manera elegant) és que, entenc que per qüestions de drets, a la suggerència del nou àlbum no hi trobes el text que apareix al llibre, que t’ajuda a entendre el motiu de la inclusió i aporta context…
Un altre opció per a escoltar-los, sense tanta parafernàlia, seria simplement guardar aquesta llista de Spotify i anar fent. Tot sigui sortir de la radiofòrmula.
Alguns projectes interessants al voltant del cinema, de la recuperació d’espais d’oci no convencionals i relacionats, resultat d’una recerca que vaig fer per un projecte i crec que va bé compartir: Zumzeig (Barcelona), Phenomena (Barcelona), Espai Texas (Barcelona), Cineteca Matadero (Madrid), Sala Equis (Madrid), Numax (Santiago de Compostela), CineCiutat (Palma) o el Teatre Mundial (La Bisbal de l’Empordà).
Els que vam començar a escriure coses a Internet amb el canvi de segle crèiem que allò quedaria per sempre, que tot el que hi fèiem seria registrat i accessible per a les generacions futures però ara ja constatem que no és així. Apps que tanquen, webs i serveis que desapareixen, empreses que pugen o baixen, URLs que canvien... i la informació s’esvaeix, sense deixar rastre, amb tot el que comporta.
No trobes que el fet que Mango hagi creat una campanya sencera amb models IA es pot considerar publicitat enganyosa? Res del que t’estàn ensenyant en aquells posts a Instagram, existeix, en realitat.
Fantasy Hike és una app per si vols sortir a caminar amb un extra de motivació nerd. Controla i quantifica les teves sortides comparant-les amb els 2.864 km que van caminar Frodo i Sam en la seva travessa per a desfer-se de l’Anell Únic a l’Oròdruin, a Mórdor. No sé si t’envia Nazgûls de tant en tant, això seria tota una feature.
La Fundació .CAT ha publicat recentment jo.cat, una plataforma gratuïta dissenyada per competir amb eines com Linktree o Linkinbio, entre d’altres. L’objectiu és clar: unificar tota la teva presència digital en un sol enllaç, amb la teva URL personalitzada: jo.cat/username. Més coses així, si us plau.
”Cada cop que publiques a Instagram, encens una bombeta per sempre”. Un article excel·lent que posa de manifest el consum energètic, les emissions, les afectacions i, en general, l’impacte mediambiental de la nostra relació diària amb la tecnologia. Li vaig veure fa uns dies a l’Ale.
Interessant peça de UX Collective que recull prediccions, reflexions i recursos per aprofundir sobre l’estat actual de la professió que m’ocupa. També explora com es preveu que evolucioni durant l’any que acabem de començar i en el futur pròxim.
CLIP és un “dispositiu de propulsió personal portàtil” que permet convertir qualsevol bicicleta en elèctrica. Em sembla una mica “trasto” a nivell estètic/portàtil (tampoc sé si hi ha gaire alternativa, de fet) però com a concepte està realment bé.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi