Interaccions #022
El deure moral envers el producte cultural
"Les coses, quan es comencen, s’acaben". Així em van educar, i així intento funcionar, tot i que, en alguns moments del meu passat, veig que he anat en sentit contrari (una salutació als meus companys de primer de Dret i també als de primer de Periodisme).
Entenc que aquest precepte està relacionat amb valors positius com la perseverança, la responsabilitat o la fidelitat als compromisos (d’aquests constructes també n’haurem de parlar un dia), però crec que, darrere d’ells, s’hi amaga una mena de "deure moral" amb el qual cada cop estic menys d’acord.
Aplicat al consum cultural, de manera més concreta, acabar allò començat suposa un compromís i un respecte per l’obra, l’autor i el procés creatiu, però ara penso: és realment imprescindible mantenir aquest compromís fins al final? A qui li importa aquest respecte, fora de tu mateix? Per què hauria d’acabar una pel·lícula de dues hores i pico si estic avorrint-me a la meitat? Què guanyo en reprendre aquella sèrie que no m’ha entrat? O què faig amb aquell llibre que fa mig any que està a la tauleta, amb el punt a la pàgina trenta? I si simplement deixo el que no m’està fent feliç i passo a una altra cosa? I com evito el sentiment de culpa?
Moltes preguntes i poques respostes, tot i que en Guillermo em diu que sí, que plegui quan vulgui i que apliqui l’instint per discernir amb què val la pena continuar i amb què no. De material pendent no en falta, és clar. Una cosa sí que tinc clara, tempus fugit i jo cada cop estic menys per hòsties.
Sega presentava fa poc Emojam, dispositiu enfocat al públic infantil que serveix per enviar i rebre emojis i es promociona com “una alternativa saludable, segura i divertida a les xarxes socials”. Suposo que tots tenim clar que la millor alternativa és retrassar al màxim l’accés de la mainada a temes així, no?
Si t'estàs iniciant a Bluesky i t’interessa l’àmbit del Disseny, he creat una llista de persones, marques i mitjans que segueixo i em semblen rellevants/interessants. La tinc fixada a la part superior, utilitzant-la com un segon timeline.
The Clueless és la primer agència catalana de models d’IA, projecte de la gent de Benana Studio. Una de les tres models, Aitana López, té +300k seguidors a Instagram i ja protagonitza campanyes per marques com Llongueras, per exemple.
A Soft Murmur és un generador de so que permet fer un mix de diferents elements per a obtenir una banda sonora que et faciliti relaxar-te o concentrar-te.
Dave Haslam, DJ britànic d’extensa carrera (era el resident de la Haçienda a l’era Madchester, per exemple) té un Substack realment interessant. M’ha agradat especialment aquesta edició, on rememora moments desastrosos que ha viscut punxant i amb la que els que hem pujat a l’escenari ens podem sentir identificats.
Neurode és un dispositiu físic + una app amb assistent IA destinat a persones que pateixen TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat) i que promet ajudar a millorar el seu autocontrol, memòria i focus, evitant la medicació. Wow.
Els de Hyundai s’han adonat que els usuaris prefereixen els botons físics en oposició a les pantalles tàctils, per obtenir una bona experiència en la conducció. Ja era hora, que prenguin nota totes les altres marques, si us plau. Lectura recomanada: The Tangible Touch: Why Physical Buttons Still Matter in a Digital World
ChatGPT was tasked with designing a website. The result was as manipulative as you’d expect. Fes una ullada.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
SERGI WANTS TO SEE 2,065 FILMS 😂 El mateix "problema" tinc jo a Goodreads 🤓