#022 El dret a deixar-ho estar
Sobre la culpa de deixar allò que no ens fa feliç, el dret a passar a una altra cosa i el deure moral que ens han inculcat envers el producte cultural.
Hola,
"Les coses, quan es comencen, s’acaben". Així em van educar, i així intento funcionar, tot i que, en alguns moments del meu passat, veig que he anat en sentit contrari (una salutació als meus companys de primer de Dret i també als de primer de Periodisme).
Entenc que aquest precepte està relacionat amb valors positius com la perseverança, la responsabilitat o la fidelitat als compromisos (d’aquests constructes també n’haurem de parlar un dia), però crec que, darrere d’ells, s’hi amaga una mena de "deure moral" amb el qual cada cop estic menys d’acord.
Aplicat al consum cultural, de manera més concreta, acabar allò començat suposa un compromís i un respecte per l’obra, l’autor i el procés creatiu, però ara penso: és realment imprescindible mantenir aquest compromís fins al final? A qui li importa aquest respecte, fora de tu mateix? Per què hauria d’acabar una pel·lícula de dues hores i pico si estic avorrint-me a la meitat? Què guanyo en reprendre aquella sèrie que no m’ha entrat? O què faig amb aquell llibre que fa mig any que està a la tauleta, amb el punt a la pàgina trenta? I si simplement deixo el que no m’està fent feliç i passo a una altra cosa? I com evito el sentiment de culpa?
Moltes preguntes i poques respostes, tot i que en Guillermo em diu que sí, que plegui quan vulgui i que apliqui l’instint per discernir amb què val la pena continuar i amb què no. De material pendent no en falta, és clar. Una cosa sí que tinc clara, tempus fugit i jo cada cop estic menys per hòsties.
Altres temes al radar aquests dies
Sega presentava fa poc Emojam, dispositiu enfocat al públic infantil que serveix per enviar i rebre emojis i es promociona com “una alternativa saludable, segura i divertida a les xarxes socials”. Suposo que tots tenim clar que la millor alternativa és retrassar al màxim l’accés de la mainada a temes així, no?
The Clueless és la primer agència catalana de models IA, projecte de la gent de Benana Studio. Una de les tres models, Aitana López, té +300k seguidors a Instagram i ja protagonitza campanyes per marques com Llongueras.
Els humans tendim a antropomorfitzar el nostre entorn, diu Daley Wilhelm a DOC. Assignem emocions i trets humans (com empatia, intencions o motivacions) a animals, objectes i, ara també, al software —especialment a la intel·ligència artificial. Tot i que pot semblar que això facilita la interacció, en realitat genera confusions i malentesos. La IA no és humana: és una eina, i cal entendre-la com a tal per evitar frustracions absurdes. Conec gent que, a més de posar-li nom al GPT, li demana les coses “si us plau” i amb “gràcies”. Quan les màquines es revoltin (que ho faràn, tard o d’hora), dubto molt que valorin si hem estat més o menys educats amb elles.
Playlists.cloud és un servei gratuït que et permet transferir llistes de reproducció entre serveis de música, per si t’estàs plantejant migrar de Spotify a Apple Music, Tidal (o a la inversa).
Els de Hyundai s’han adonat que els usuaris prefereixen els botons físics en oposició a les pantalles tàctils, per obtenir una bona experiència en la conducció. Ja era hora, que prenguin nota totes les altres marques, si us plau. Lectura recomanada: The Tangible Touch: Why Physical Buttons Still Matter in a Digital World.
Neurode és un dispositiu físic + app amb assistent IA destinat a persones que pateixen TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat) i que promet ajudar a millorar el seu autocontrol, memòria i focus, evitant la medicació.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi
SERGI WANTS TO SEE 2,065 FILMS 😂 El mateix "problema" tinc jo a Goodreads 🤓