
Fa temps que dono voltes a aquest concepte del “Third Place”, el “lloc” que no és ni la feina ni la llar, on “construir relacions socials significatives i variades que generin sentiment de pertinença i cohesió social”, segons Oldenburg.
Uns exemples ràpids, a la ficció audiovisual: el Central Perk (Friends), Tom’s (Seinfeld) o la barberia de la saga Barbershop, de l’Ice Cube, entre molts d’altres. Cafès, bars, ateneus, clubs esportius, associacions, llibreries, botigues de discos, cinemes, parcs… espais que ens faciliten sortir de la nostra bombolla i interactuar, a diversos nivells, amb persones i grups de perfils socioeconòmics o culturals variats. També n’hi ha de digitals, com els fòrums o xats que, fa un temps, inevitablement esdevenien “físics”, a través de trobades, activitats, sortides, etc.
El creixement progressiu de l’oci individual digital, els canvis en usos i costums, els nous paradigmes laborals, l’evolució comercial de les ciutats i el “viratge” en la direcció de les xarxes socials (de fomentar la interacció a basar-se en el consum passiu de continguts audiovisuals), tot plegat amb la pandèmia com accelerador, han anat minvant aquests espais i la seva rellevància, dirigint-nos cap a un futur menys social, menys espontani, més controlat.
La majoria de les apps, projectes o iniciatives que veig que intenten aportar solucions tenen un biaix de classe molt marcat i solen atraure un cert tipus de persones, sovint de classe mitjana-alta (inclusivitat? accesibilitat?), tema que també em preocupa…
No sé com s’ha de resoldre tot plegat però trobo que la desaparició d'aquests espais tindrà un impacte més profund del que pensem. És realment trist el que implica un dels comentaris d’aquest video, amb 33,4K likes: “My phone is my third place”.
Ladybird és un nou navegador i motor web que prioritzant els estàndards web, busca oferir rendiment, estabilitat i seguretat, de forma independent i gratuïta.
Tracking the impact of our content design work, de Ruth Stokes. Reflexions sobre com mostrar l’impacte positiu del Disseny i justificar-ne la inversió.
Seguiré amb atenció tot sobre la detenció a França de Pavel Durov, el CEO de Telegram i les possibles conseqüències per a l’app i en general, per la www.
Freewrite produeix dispositius destinats a escriptors per ajudar-los a evitar les distraccions que trobarien amb altres eines. Bàsicament màquines d’escriure smart.
How to price your work as a creative freelancer, al blog de WeTransfer. Article a complementar amb aquest i aquest altre, amb exemples reals.
M’agrada força l’apartat de Recursos de SPACE10 on trobes presentacions, guidelines, plantilles i demés documentació sobre la seva activitat.
Declarat per la revista Time un dels 50 pitjors invents del S.XX, l’autotune és tota una meravella matemàtica i té una gènesi curiosa. The Mathematical Genius of Auto-Tune.
SF Symbols és una biblioteca de més de 6.000 símbols dissenyats per integrar-se perfectament amb San Francisco, la font del sistema per a les plataformes d'Apple.
Gràcies pel teu temps. La setmana que ve, més i (espero que) millor. Per qualsevol cosa, pots deixar un comentari o trobar-me a Bluesky o LinkedIn. Si vols una mica de música, et deixo aquí la meva mixtape, actualitzada mensualment. Fins ara!
— Sergi
Molt bona la reflexió dels third places!