#006 El FOMO informatiu
Eines i apps que prometen fer-te consumir més informació en menys temps: però de què ens servirà haver llegit tants titulars?
Hola,
Suposo que, de tant en tant, com jo, tens la sensació que passen moltes coses al teu voltant i que, per molt productiu que siguis, no hi ha manera de mantenir-te al dia.
Aquest “FOMO informatiu” sembla estar-se estenent i veig aparèixer molts productes que pretenen solucionar-lo amb l’ajuda de la IA, com Volv o Jellypod, de forma molt concreta, en contraposició a la perspectiva més completa d’apps com Inkl, Curio o els veterans Flipboard o Feedly, per exemple.
Volv selecciona el “contingut més interessant, viral i important” i te l’entrega en articles d’un paràgraf, amb vídeo, foto i possibilitat de consumir en àudio. Molt enfocat a la Gen-Z, es presenta com “9 second news for high-performing individuals” i no puc evitar pensar en per què 9 i no 8 o 10, i en aquell streamer ridícul parlant de “performar al màxim nivell”.
Jellypod vol convertir les teves newsletters en un podcast personal i assegura que no només transforma, sinó que també selecciona i elimina els temes duplicats (quin és el criteri?) per crear una única font de contingut amb “el més important” i escoltar-la com vulguis. Un dels seus textos de presentació ho deixa clar, “be the most informed in the room”.
Tot i que em semblen maneres conceptual i tècnicament intel·ligents d’emprar la IA, em qüestiono sincerament la necessitat d’estar tan informat, de destinar només nou segons a cada tema o haver de “destil·lar” així la informació. No és cap novetat (els butlletins horaris a les ràdios, que condensen les noticies del dia de fa dècades, per exemple), però s’està portant, cada cop més, a l’extrem.
Què farem amb tot aquest temps que estem guanyant? De què ens servirà haver llegit o sentit tants titulars? Quin és realment l’objectiu de tot plegat?
Altres temes al radar aquests dies
Elizabeth Goodspeed escriu a It’s Nice That sobre la crítica de disseny, la figura del crític professional, el “hate” i les indústries creatives. Bona lectura.
Why Do We Interface? The Past, Present, & Future of Interfaces. Un micro-llibre amb observacions sobre les interfícies humà-ordinador, de Ehsan Noursalehi.
Això dels Synthetic Users, tot i sonar a ciència ficció de sèrie B, en realitat és un mètode per validar decisions de disseny amb usuaris generats mitjançant IA (i que hauria de complementar la recerca amb usuaris reals, no substituir-la)
Lettre és una aplicació de missatgeria basada en l'escriptura manual de “cartes” a l'iPad que et connecta amb desconeguts a l’altre punta del món, us converteix en “penpals” i et fa coleccionar “segells” virtuals. Força hipster, si em permeteu.
Matt Berninger, el cantant de The National parlant sobre la depressió, com hi va caure i com en va sortir, després d’un periode que qualifica com terrible. Cada cop més visibilitat als temes de salut mental i sense embuts.
Open Foundry és una plataforma gratuïta de selecció de tipografies open-source que vol “destacar la seva bellesa, activar idees i fomentar l'exploració”. De les de guardar a la carpeta de recursos.
Gràcies pel teu temps i per arribar fins aquí.
Si avui això t’ha semblat útil i/o interessant, t’agrairé que ho comparteixis. Em pots trobar a altres espais, pel que calgui. Et deixo la meva mixtape mensual, amb el que he estat escoltant últimament, el Letterboxd i també tot un arxiu d’edicions anteriors.
Fins ara!
Sergi